Segueix el cas paranormal de la jardinera

Increïble!! Poques hores després de denunciar la presència des de feia dies d'una jardinera a la plaça Mercadal, les Brigades Municipals han detingut la planta i ha passat novament a disposició del responsable de turno.

A què es deu aquesta ràpida actuació quan la planta portava dies allà? És el poder de l'illa?

El paranormal i engimàtic retorn de la jardinera exiliada

Trobo molt sorprenent, i fins i tot curiós, i inclús m'atreviria a dir que preocupant, i ja posats em tiro a la piscina i qualifico com a escandalós, que ningú hagi fet referència encara al fet paranormal de l'aparició d'una jardinera a la plaça Mercadal... i a sobre canvia de lloc!!!

Això tot just acaba de començar

Encara que la majoria penseu que amb el desastre del Barça s'acaba el futbol per aquesta temporada, aneu ben equivocats. Sí amics i amigues, hi ha vida més enllà del Camp Nou i partits interessants, molt més interessants, més enllà dels del Barça. Sense anar més lluny, fa pocs instants que acaba de finalitzar la primera de les finals europees de l'any: la Copa de la UEFA.

Sí sí, "aquella competició" encara existeix, i segueix oferint coses interessants, sobretot per als veritables amants del futbol. I avui ens ha deixat la victòria d'un equip rus, el Zenit de Sant Petesburg, que s'ha imposat als escocesos del Glasgow Rangers per 2-0. Victòria justa i merescuda del bon futbol per sobre de la rancietat dels escocesos. Molt sorprenents aquests russos, que s'han anat treient de sobre rivals de la talla del Bayern de Munich (els van clavar 4 gols en l'últim partit), i el segon gol de la final d'avui, el de la sentència, és exemple del bon fer futbolístic. Quan estigui disponible, editaré el post i insertaré aquí el vídeo del youtube.

Però la cosa, com he dit, no ha fet més que començar. La setmana que ve, final de la Champions amb clar sabor anglès (Manchester United - Chelsea), que no farà res més que posar el punt i seguit per l'arribada de la senyora Eurocopa. Més endavant ja tindré oportunitat de parlar i comentar sobre el transcurs d'aquesta competició. Però tranquils, de la roja dels collons made in Antena 3 espero parlar-ne poc, prefereixo centrar-me en tot lo que seria el futbol de veritat, tants cops eclipsat per rucs amb micro i bolígraf.

Hipnotitzats

Anem amb una doble recomanació de videoclips. Per una banda, recupero de la memòria el videoclip d'un grup de la Garriga anomenat Balago. Una peça audiovisual que inquieta, que pertorba i que acompanya una música que ajuda a crear un ambient incòmode. Una peça molt destacable:

Balago - Adf


I la segona recomanació és una novetat: el videoclip del single del nou disc de Death Cub For Cutie, Narrow Stairs. Ja m'agradaria estar a la pell de l'autor del vídeo, perquè quilòmetres arreu del planeta s'ha passejat el colega. El resultat? Un clip certament hipnòtic.

Death Cub For Cutie - I Will Possess Your Heart


Ha estat pura casualitat que els dos vídeos siguin de durades de 7 i 8 minuts, sens dubte una característica bastant antitelevisiva i antitelefórmula. Però a vegades està bé que lo bo duri, no?

Links relacionats:
Myspace de Balago
Web de Death Cub For Cutie

Discos alfabètics: Standstill - Vivalaguerra

Standstill
Vivalaguerra
2006

L'autèntica grandesa de la música apareix només en comptades ocasions si ens posem a ser estrictes, i aquest Vivalaguerra no només és gran. És brillant, genial, rodó, emotiu, emocionant, trepidant, idoni, espectacular i probablement perfecte. Sí, sí, perfecte.

Perquè més que un disc, això és un vestit cosit amb la màxima de les cures i on el fil mai es trenca per dibuixar un traç amb variacions però sempre continu. Quanta poesia que em supura! Encara em fare fàstic i tot. Però és que quin pedazo de disc! I sí, són gent de per aquí. Més concretament, uns barcelonins que abans es dedicaven al hardcore en anglès i ara practiquen l'standstill en castellà.

Sí sí, practiquen l'standstill, perquè em nego a encasellar-los en res. No poden estar classificats sota el mateix adjectiu que qualsevol altre grup. Com a mínim en aquest disc. Perquè un disc així no està a l'abast de gairebé cap altre grup. Impressionant. Ja no només musicalment, sinó que les lletres estan a un nivell estratosfèric. Una combinació tan quotidianament explosiva que frega el surrealisme més placenter. Què grans els diàlegs lletrats en cançó! Impagables les connexions entre lletres de diferents cançons! Per què mai havia sentit una cosa així? Existia abans?

He de reconèixer que el disc no em va entrar a la primera, però el seguia escoltant perquè alguna cosa m'atrapava. Fins que el dia va arribar, i ara és imprescindible la seva escolta de tant en tant. Un disc on cap cançó sobresurt i cap mereix ser passada. 50 minuts d'autèntic viatge trepidant que demana inapelablement tornar a repetir. A repetir!! A repetir fins la sacietat!!

Vivalaguerra dóna sentit al concepte de disc compacte com cap altre.

Tastets:

És injust donar només algunes cançons a tastar, però ho faré igualment, a veure si per alguna us enganxo.

Standstill - 1,2,3 Sol


Standstill - La risa funesta


Standstill - La mirada de los mil metros (algú ha enganxat la cançó amb un vídeo de Fèlix el gat, i a sobre ha fet que la cançó tardi en començar). Brillant final del disc.


I en audio:

¿Por qué me llamas a estas horas?
Noticias del frente
Sí, quiero

Vinguts de l'espai interior

Ja que som divendres, i davant tantes notícies protagonitzades per humans altament indesitjables, ens amansarem els ànims escoltant música. Don Simón y Telefunken. Aquesta gent són la hòstia.

Comencem amb el tema Vuestra tele os mira y se aburre, interpretada a Urbe TV. Llàstima que qui va penjar el vídeo tallés l'entrevista, perquè la cosa, com sempre prometia.



També han aparegut al programa El Hormiguero, de Cuatro, interpretant primer la sintonia del programa i després la cançó La vida nos sonríe aunque le falten varios dientes:



Ja fa molt que van publicar el seu únic treball, Música de avanguardería, però la setmana que ve treuen disc. Bé, treu disc Johannes de Silentio, qui els ha convidat pel seu nou treball:



Llarga vida a la filosofia simoniana!

Milan 3 - Liverpool 3 (final Champions League 2005)

Repetim partit històric amb el Liverpool com a protagonista. No és que m'apunti a la moda made in Antena 3 del Spanish Liverpool, però els reds han estat protagonistes aquests últims anys de diversos partits memorables. En aquest cas, ens remuntem a la final de la Champions de fa tres anys. Els equips: el poderós Milan i el lluitador Liverpool.

La primera part del partit no va fer més que respondre àmpliament d'acord amb els pronòstics. El Milan guanyava 3-0 al descans, mostrant la seva superioritat individual i la seva veterania (Maldini va marcar el primer gol).

La final passaria a la història, un cop més, gràcies a l'èpica, a la gesta de l'equip més fluix (o teòricament més fluix). El Liverpool, amb una empenta impressionant, va aconseguir igualar el marcador en només 5 minuts i forçar una prórroga on no es faria cap gol. Així que van ser els penals els qui van acabar decidint que l'orelluda (com se la coneix a la copa de la Champions) viatgés cap a terres angleses.

Un any després es repetiria la mateixa final, però aquest cop el Milan es va imposar per 2-1. Pel que fa a aquest 2008, el Liverpool ha arribat altre cop fins a semifinals, tot i que el va eliminar el Chelsea. El Milan, per la seva banda, està fent una temporada força fluixa, amb problemes a la seva lliga per classificar-se per la màxima competició de car a la temporada que ve.



Milan 3 - Liverpool 3

Milan: Dida, Cafú, Stam, Nesta, Maldini, Gattuso (Rui Costa), Pirlo, Seedorf (Serginho), Kaka, Shevchenko, Hernán Crespo (Tomasson)

Liverpool: Dudek, Finnan (Hamann), Carragher, Hyppia, Traoré, Xabi Alonso, Gerrard, Luis García, Riise, Kewell (Smicer), Baros (Cissé)

1-0 Maldini (1')
2-0 Hernán Crespo (38')
3-0 Hernán Crespo (43')
3-1 Gerrard (54')
3-2 Smicer (56')
3-3 Xabi Alonso (59')

Penals: Milan 2 - Liverpool 3
Pel Milan van marcar Tomasson i Kaka, i van fallar Serginho, Pirlo i Shevchenko (qui havia marcat el penal guanyador de l'última Champions del Milan fins llavors). Pel Liverpool, van marcar Hamann, Cissé i Smicer, i va fallar Riise.

Qüestió de carnets

Jo és que cada dia flipo més amb la gent. Resulta que molts ara es queixen per la nova mesura per la qual si t'agafen conduint un cotxe sense tenir el carnet et poden fotre a la presó. I també es queixen, clar, els que eren enxampats conduint sense tenir-ne permís. I jo em pregunto: de què collons es queixen aquests imbècils??

La gent me sembla que no té assumit encara que conduir un cotxe és MOLT PERILLÓS, sobretot tenint en compte lo ineptes que són la majoria. I lo greu no és que aquests que es foten al volant d'un cotxe vagin sense carnet es puguin matar, sinó que també posen en perill la vida dels demés. Els sembla poc això? Massa han tardat a prendre aquesta mesura, i ho dic a risc de semblar un defensor de la justícia de l'ordre i dels agents de seguretat (que de fàstic també me'n foten bastant segons en quines ocasions).

Si per mi fos, la meitat de gent que condueix per les carreteres els deixava sense carnet, i imposava un test psicològic rigorós per poder treure's el carnet (i no aquestes proves d'ara que són insultants). Però clar, si posem massa entrebancs trucaran a la porta els senyors de les concessionàries, i quan truquen la gent amb diners... no hi ha prioritats que valguin.


I seguim amb carnets. Es veu que ara a Suïssa volen obligar als amos de gossos a tindre també un carnet d'aptitud per cuidar animals. És molt trist que aquestes coses hagin d'anar així, però veient com s'omplen les gosseres i les cares agres de la gent passejant els seus gossos de mala gana potser sí que és una cosa necessària.

Però si no sabem cuidar ni dels gossos, com podem saber cuidar dels nostres fills? I dels nostres pares quan se fan grans? I de tantes altres coses? Potser és que necessitem un carnet per cada cosa, per cada responsabilitat que tenim a la vida. Potser el que necessitarem serà un carnet que ens acreditarà com a persones amb cert sentit de la responsabilitat? Si fos així, ben poca gent podria aspirar a tenir-lo (de manera lícita, clar).

Xurreria musical internauta per la cara

És al·lucinant. Recordeu que no fa ni dos mesos que us parlava del nou disc de Nine Inch Nails, que l'havien tret amb diferents possibilitats per adquirir-lo? Doncs bé, Trent Reznor segueix amb la seva xurreria particular i ja ha tret un altre disc, el tercer en cosa d'un any. Es diu The Slip, i a diferència de l'anterior aquí hi ha veu i sembla, a primer cop d'ull, ser més convencional (dins la convencionalitat NIN) que el Ghosts.


El podeu descarregar de forma gratuïta des de la seva pàgina. Poseu el vostre mail i us envien un link de descàrrega directa del disc, baixa a gran velocitat i l'audio és molt bo, amb un pdf inclòs amb el llibret. Hi han vàries possibilitats pel que fa a qualitat de l'audio (de molt bo a insuperable), totes elles per la cara.

Quién da más?

Links referents al post:
On m'he enterat de la notícia
Ja havia parlat de tot aquest tipus de mogudes fa poc
Des d'aquí t'ho pots descarregar en un pim pam

El món pinhole

Quan tinc temps i me'n recordo, practico la fotografia amb càmeres pinhole (altrament dites càmeres estenopeiques). Tot just m'hi he iniciat, i aquí hi ha alguns dels resultats més potables de la segona remesa. La primera va ser bastant més insalvable, però algun dia ja en ficaré alguna. Clar, també us dec una explicació de com són aquestes càmeres...













Hi han fotos del Delta de l'Ebre, de Tortosa, de Prades i de Reus. Els temps d'exposició per les fotos en exteriors varien entre els 5 i els 15 segons. La fotografia en què surto al sofà està feta amb un temps d'exposició de 42 minuts (el que dura un capítol de LOST, que és el que estava mirant lo més immòbil possible). D'aquí agrair la col·laboració de l'estupenda model femenina que apareix en alguna de les imatges i que es fa dir per aquests móns com un plat verdulaci...