This is the end

S'han acabat els comptes enrere, el baixar-se el capítol només llevar-nos, les preguntes de si ja has vist l'últim, els debats als fòrums, el plantejament de preguntes que a saber si acabaran obtenint resposta, les teories recaragolades i esperar (im)pacientment mig any per la pròxima dosi. També s'haurà acabat (o no) seguir donant per sac a la gent que no segueix aquest mateix ritual, i que últimament s'estan començant a manifestar de manera reaccionària. Tot això ha arribat ja al seu final, perquè hi han i hauran moltes sèries amb millor guió, amb millors actors, amb millors efectes especials, amb un millor final, però costarà molt que n'aparegui una de tan addictiva que sotmeti els seus seguidors a tots els processos cerimonials descrits abans.

Efectivament, queden poques hores perquè Lost acabi. I amb el seu punt i final, direm adéu a un ritual que per alguns ha durat sis anys, per d'altres com jo quatre, i per uns quants més tan sols uns mesos. This is the end. Demà quan passin pocs minuts de les 8 del matí potser estarem al·lucinant, o potser estarem carregant les armes per anar a la busca i captura de Damon Lindelof i Carlton Cuse. Potser ens enxufarem l'1x01 i no pararem fins el 6x18, o potser rebentarem contra el terra qualsevol DVD que atesori un capítol de Lost clamant al cel que hem estat estafats.

Sigui com sigui, estem a poques hores perquè acabi una sèrie que, l'hagis vist o no, ha marcat un abans, un durant i un després en la televisió en general i en el món de les sèries en particular. Per això mereix un post que segurament s'haurà repetit en milers, milions, de blogs. El time to get lost ha arribat de veritat.