Si hi ha un videojoc que m'he petat una i altra vegada, dia darrera dia, aquest és el Prince of Persia:
Em venia instal·lat en el primer ordinador que vaig tenir, un 486 66Mhz, 600Mb de disc dur i 4 o 8Mb de RAM, i la facilitat per arribar a complir l'objectiu final em va fer creure que el món dels videojocs era per a mi. Res més lluny de la realitat, ja que amb el temps no he tingut cap tipus de paciència per petar-me cap altre videojoc que jo recordi. Però aquells FX sonors, aquella manera de lluitar espasa contra espasa i aquella musiqueta formen part de la meva vida i també de la de molts altres prínceps perses en potència:
Tot aquest revival és obligat perquè avui s'estrena Prince of Persia: Las arenas del tiempo, adaptació del videojoc dirigida per Mike Newell, un veterà en això del cinema d'entreteniment. La meva afició pel joc anys enrera no fa que tingui ganes de veure'n la pel·lícula. Ni fu ni fa. De fet, no he jugat mai a cap versió posterior de la que heu vist al vídeo de YouTube. Si Jake Gyllenhaal portés una espasa consistent en una línia blanca de 2 px, potser encara m'animaria...
La resta d'estrenes la conformen produccions allunyades del cinema nord-americà (excepte Directo a la fama, que promet menys que un futbolista en una biblioteca). Per una banda, les italianes Yo soy el amor i Baarìa, aquesta última dirigida per Giuseppe Tornatore. I per altra, la francesa El pastel de boda, la iraniana A propósito de Elly i la sueca Aurora boreal, basada en una novel·la d'aquestes escandinaves que estan tan de moda.
5 apreciacions:
jo recordo veure mon germà jugar a la mateixa versió que dius tu... i de més gran, me'l va regalar per la game boy advance, però res a veure clar!
no sé si havies vist aquest video al respecte: http://www.youtube.com/watch?v=SjiObmXtuGg
M'he tragat tot el vídeo! Ara, el tio es peta el joc passant totalment de carregar-se la penya. Això sí, he recordat que tenia coses molt gores, com arrastrar els rivals fins a les dents metàl·liques aquelles per trinxar-los
El cap de setmana vaig anar a veure Prince of Persia. La història és bastant fidel al videojoc, segons m'han dit, i està prou bé. I estèticament està molt aconseguida, és molt bonica. Però el guió m'ha semblat molt fluix (i això que sóc molt permissiva amb aquestes coses!). Diàlegs inconsistents, farcits de tòpics...
Que tingui tantes coses bé ja és molt. He vist les valoracions de la gent i encara té prou bona nota. Això sí, com no l'enganxi una tarda tonta a la tele...
gràcies per compartir l'opinió!
Publica un comentari