El poder de la Z

Alguns apunts sobre la Fira de Música al Carrer de Vila-seca 2010 (llegiu aquí la prèvia, amb links i música dels grups que s'esmenten en aquest post):

Divendres

L'actuació tan esperada dels Cuzo va acabar sent com remuntar un partit al minut 93. Les previsions es van complir i la pluja va fer acte de presència amenaçant en aigualir l'espectacle. Després d'esperar una hora, en què vam aguantar aigua i batucada, i quan ja donàvem per perdut el concert, quina va ser la nostra sorpresa al veure que estaven muntant la bateria i la resta d'equipament dins del casal on es cuinaven els frankfurts i entrepans que servien de sopar a la gent.

Foto cortesia de l'amic Víctor (click per fer gran)

En un escenari improvisat i amb els conseqüents problemes de l'acústica del local, el trio instrumental va oferir mostres del seu gran poder, confirmant aquell tastet d'actuació de feia uns mesos a la sala Zero. I com a cirereta d'un pastís amb olor de llom, formatge i ceba, saber que probablement tindrem aviat nou material de la banda. A veure si ve acompanyat d'un altre concert per aquí prop. Molt grans ells, i grans també els de la fira improvisant un escenari perquè es fes el concert sí o sí.

Dissabte

Si l'ambient del divendres a la Fira havia quedat deslluït per la pluja, dissabte tampoc va ser res de l'altre món, i em va semblar veure menys gent que altres anys, quan no eren pocs els punts on la gent col·lapsava els llocs de pas. Pel que fa a les actuacions, més enllà de grups que no m'interessaven gaire, els The Last 3 Lines em van decebre una mica. Potser perquè el so no era el millor, i van quedar lluny dels resultats que tenen en estudi.

La millor actuació, però, va arribar a les acaballes del dissabte, amb l'entrada en joc de la música experimental dels Za!. I van tenir mèrit, molt de mèrit. Reunir un número considerable de gent, en un recinte interior que no venia de pas, i que al final del concert, quan ja devíem rondar les tres de la matinada, el gruix de massa de gent no només es mantingués, sinó que estigués abocada davant l'escenari ovacionant i demanant més cançons, va ser si més no sorprenent i gratificant. I més tenint en compte la proposta arriscada del duet, que va mostrar una potència, originalitat i saber fer dignes de les grans conjunts.

En aquesta última foto podeu veure coses insòlites en aquest tipus de concerts: la gent a tocar de l'escenari. Especialment memorable quan el guitarra va entregar el seu instrument, amb dos cordes trencades, al públic. Mentre a baix rascaven el que quedava de guitarra, el dels Za! agenollat exprimint els pedals. Final a l'alçada de l'actuació.

I ja per acabar, un aplaudiment per la Fira en si mateixa, capaç d'elaborar una graella generosa en estils i valenta a l'hora de programar grups arriscats. A més, amb preus a les barres prou bons, una cosa desgraciadament impossible en altres festivals.