Estic immensament saturat de Lost. Després de veure el capítol a Cuatro amb els subtítols que viatgen en el temps i els talls taquicàrdics, de la posterior tertúlia a la mateixa cadena que farà història per lo patètica que ha estat, del seguiment de la jornada a Twitter, dels comentaris i teories de gent traient foc pels queixals i insultant-se entre si als fòrums, dels posts quilomètrics de gent vomitant tot el que li ha passat pel cap, de l'estona que li han dedicat a RAC1, del munt d'explicacions a amics i familiars sobre què m'ha semblat el capítol i de la tertúlia radiofònica de tarda, puc dir que com intenti escriure alguna cosa més sobre l'últim episodi de Lost puc acabar al Pere Mata. D'aquí que no escrigui res més enllà de quatre consideracions (no les prengueu com l'anàlisi definitiu, sinó com un simple recull d'apunts mentals, d'aquí 5 minuts posaria unes altres cose):
AL TANTO, SPOILERS SI NO HAS VIST L'ÚLTIM CAPÍTOL DE LOST!
- Està clar: els espectadors volíem respostes, i els guionistes han volgut explicar un desenllaç de la trama. Durant tota l'última temporada, espectadors i guionistes hem estat buscant coses diferents. D'aquí la decepció.
- Hi han dubtes sense resoldre que poden trobar resposta si pensem una mica.
- Hi han altres dubtes que realment han quedat totalment ignorats: el tema de les infeccions? finalment quin paper ha tingut la inútil de la Claire? tot el tema de les dones que no poden tenir fills? per què no es podien matar Ben i Widmore entre ells?
- El capítol final no ha estat tan dolent com la gent el pinta. Passa que no hem vibrat com ens hauria d'haver fet vibrar l'últim capítol d'una gran sèrie com ha estat Lost. Simplement, ha estat al nivell de la sisena temporada.
- Simplificar la sèrie dient que "estaven tots morts des del principi" equival a no haver entès res de res, a banda que no fa gens de justícia a la sèrie reduir-ho tot a una frase gens encertada.
- Em fan gràcia els oportunistes que diuen "jo ja deia que després de la primera temporada la sèrie havia perdut tot el seu encant i no tenia cap tipus de rumb ni de sentit". Lo bo és que igualment s'han aixecat a les sis tot i que la sèrie portava, segons ells, cinc anys sense encant ni emoció. Però és el que està de moda, dir que no n'hi havia per tant amb Lost.
- Jack, un home de ciència convençut, acaba convertit en un home de fe. Uneix-te tu també a nosaltres i caminem plegats cap a la llum. M'ha molestat la connotació tan religiosa de la conclusió final, més que res perquè el seu lloc de trobada "espiritual" ha estat una església. Podrien haver buscat un lloc igualment místic però més neutre, i potser la conclusió no m'hagués molestat tant. I sí, ja havia notat el tema religiós fa molt de temps, però avui m'ha semblat massa explícit.
- Si faig balanç, el capítol final és tan criticable com defensable. Així que de moment empat in my mind. Com a mínim per avui.
- Mai podré agrair prou els grans moments que m'ha fet viure la sèrie. Pell de gallina en recordar segons quins moments.
P.D.: Senyors de Cuatro, no és un perro. És Vincent.
7 apreciacions:
"Mai podré agrair prou els grans moments que m'ha fet viure la sèrie. Pell de gallina en recordar segons quins moments"
Em quedo amb aquesta frase.
espero que no torni a haver una altre sèrie que causi tant fanatisme mundial per estalviar-nos els comentaris dels "oportunistes"
El meu facebook està saturat d'spoilers. Sort que encara no l'he començat a veure, i quan arribi al final, ja no me'n recordaré dels spoilers d'ahir i avui.
Però, poca broma, cap sèrie tan global com aquesta!! Jo sóc més de How I met your mother.
Tot i així, entre els fans de Lost hi ha gent de la meva classe, que assegura que, s'ha acabat Lost, s'acaba Flashforward i s'acaba la carrera, i que realment, queden bastant perduts...
Totalment d'acord amb les connotacions religioses, a mi també és l'únic que m'ha molestat (ja quan el Sr. Eco volia muntar una església...olia a chamusquina...). En fi, jo també penso que s'ha de mirar tot el recorregut i que fotin fora als de cuatro, indignació amb els videos que he trobat per internet...
Pell de gallina + llàgrimes = no sabia si m'emocionava amb les imatges o m'emocionava perquè s'acabava Lost...
Pd: un dia vaig somiar amb el final de Lost, i us asseguro que és molt millor el que hem vist! :D
apa, a donar-hi voltes!
Skating: Jo crec que és impossible que hi hagi una altra sèrie igual com Lost. La manera en com s'ha viscut a través d'internet, reunint tants i tants seguidors que cada setmana estaven hores teoritzant és increïble. Potser d'aquí 15 anys parlarem de la nova Lost, de la mateixa manera que a vegades deien que Lost era la nova Twin Peaks pel fenomen de masses que va comportar. Sigui com sigui, res tornarà a ser igual del que ha estat Lost.
Esther: Buff Flashforward és bastant merdosa. Jo la vaig deixar al 5è o 6è capítol perquè era infumable, a banda que tractaven l'espectador de tonto. Per més inri, la van voler vendre com la successora de Lost. Claro, claro...
Anima't ja a veure Lost!!! Encara que algun dia acabis sabent el final abans de posar-t'hi, jo crec que serà bastant igual, ho acabaràs disfrutant de la mateixa manera.
Laia: Quina alegria trobar-te comentant al bloq! Lost ho ha aconseguit! jaja
Jo quan veia vídeos recopilatoris de tota la sèrie també se'm fotia la pell de gallina. Quins grans moments, quines jugades mestres, quins personatges (alguns),... això ens quedarà gravat de per vida. De fet, no sé quant temps estarem donant-li voltes al tema. Només Lost podia aconseguir aquests efectes!
amic illa:
l'esglesia era plena de simbols de altres religions:
hi havia budes, els candelabres jueus, la cristallera era plena de simbols religiosos: islam, cristianisme, judaisme, budisme, fins i tot el yin i el yan.
a mi, el final, que ahir vaig veure per segon cop a FOX (sencer i sense talls i amb els subtituls correctes) m'ha encantat i m'ha fet plorar de mala manera (sobretot el segon cop).
m'ha apassionat i em sembla una sortida digna a una gran serie.
ja veuras als emmys: ARRASSARA!!!!
Hola Toni!
Coneixia el detall d'incloure totes les religions, però a banda de la incoherència que suposa un símbol islàmic o jueu en una església, que apareguin tots aquests símbols segueix donant-li caràcter religiós, per tant aquest intent de no ofendre altres creences no va funcionar amb mi. Ja dic, m'hagués convençut alguna cosa més neutra, un espai igualment místic i/o espiritual.
Jo el que tinc ganes ara és de veure tota la sèrie un altre cop, ara que coneixem tot el que podem saber. A veure què tal. També tinc ganes de veure com respon al pas del temps.
I sobre lo de que arrasi als premis, no ho dubto, ja que aquest final, agradi o no, és molt molt americà
Gràcies per passar-te per l'illa (una illa que no és la de Lost però quasi)!
Ostia nen, mira que jo no he mirat ni un sol capítol de la serie, només sé que hi ha un gordo 'pelopo' per allà. Però tenia ja ganes que em xivèssin el punyeter final de la serie que ha aixecat molt de 'revuelo' M'ha molat el teu article.
Salutacions cordials, gamberru!
Publica un comentari