La setmana ve marcada per l'estrena de l'última pel·lícula burtoniana, que per més INRI arriba amb l'omnipresent format 3D (cosa que fa saltar Avatar de les cartelleres tridimensionals de molts i molts cines gairebé 4 mesos després de la seva estrena).
La pel·lícula és Alícia al país de les meravelles. Sempre s'ha dit que aquesta història és idonia per a la ment de Tim Burton (tó atrezaaaao), però a mi, no sé perquè, no m'acaba de fer una bona impressió. De motius no en tinc gaires. Bé, en tinc dos: el trailer, que em va deixar més fred que emocionat, i el 6,4 que marca filmaffinity i el 6,9 d'IMDB, unes notes que no són dolentes però que tampoc fan presagiar que acabi sent una obra referent en la filmografia d'un director que ve d'una (per mi) decepció com va ser Sweeney Todd. Tot i això, suposo que acabaré veient-la en pantalla gran, perquè dolenta tampoc serà (espero).
Cal dir, però, que no es tracta d'una adaptació exacta de l'hiperconeguda obra de Lewis Carroll, ja que la protagonista no és una nena, sinó una noia de 19 anys que, en aquest cas, torna al país de les meravelles que havia visitat 10 anys enrera. És, per tant, una variació més d'una obra que s'ha adaptat diverses vegades al cine, a banda d'inspirar a infinitat d'artistes de tot tipus que l'han referenciada en les seves creacions. Aquí i aquí teniu alguns exemples de la influència d'Alícia, així com referències i homenatges. No són pocs, no, tot i que encara n'existeixen més. Per mostra, dos botons musicals. Dos clàssics:
I Alícia ho eclipsa tot. Són poques les pel·lícules que s'atreveixen a competir amb ella aquesta setmana. Per això la majoria de títols que queden són aquells que sempre juguen en lligues més modestes, siguin quines siguin les estrenes destacades: la xilena La nana, la iraniana Nadie sabe nada de gatos persas (quan vegueu títols amb cavalls, tortugues o gats, no falla: pel·lícula d'orient mitjà), i la hispanomexicana Norteado.
Tampoc podia falta la comedieta estúpida de la setmana (Recién graduada) ni la pel·lícula amb Luc Besson col·laborant per alguna banda, en aquest cas el guió (Desde París con amor).
8 apreciacions:
Vaig veure ahir Alícia... i està bé, però no mata. Jo n'esperava més... En canvi, a mi Sweeney Todd em va agradar molt.
A més , he llegit que no es va rodar en 3D, sinó que, després del fenomen Avatar, es van veure gairebé obligats a fer una postproducció que fa el mateix efecte que un 3D original. M'agrada el Tim Burton, però em sembla que aquesta me la perdré.
Detecto un cert cansament envers Tim Burton?
Jo ja tinc les entrades reservades per demà per Alicia. A veure què tal...
Als EUA va causar més decepció que res més. Encara he de sentir algú que en parli bé. Potser per això, vaig pensar que no estava tan malament, però definitivament n'esperava més de l'autor del poemari "La malenconiosa mort del noi ostra i altres històries".
Com bé diu en Josep, jo he notat cert cansament vers Tim Burton. De fet, al fer la proposta d'anar a veure Alícia m'ha mirat tothom fatal. Tampoc no sé si és exactament culpa de Burton o les kilomètriques versions d'Alícia que fan pel pont de la Constitució (i succedanis) a Telecinco, que cansen.
Tot i així, i si peliculasyonkis m'ho permet, me la miraré.
Contestant així en general, crec que Burton ja no pot ser més Burton del que ha estat. Està perdent la seva capacitat de sorpresa perquè al final tot et sembla igual de previsible. D'aquí el casnament general.
M'agradaria veure'l fent de tant en tant pel·lícules amb altres tipus de recreacions, buscant altres camins, igualment fantasiosos o no. Trobo que no se'n sortiria gens malament, sinó mireu Ed Wood, obra mestra, una de les que m'agraden més d'ell juntament amb Big Fish.
VAig anar a veure Alicia la setmana passada, i la veritat és que m'ha decebut. D'acord que no m'esperava res de l'altre món, però l'únic element atraient és l'estètica, i ben just.
Publica un comentari