Dr. Britain & Mr. American

Potser els seguidors habituals del post de les estrenes us sorprendreu quan vegeu la pel·lícula que destaco aquesta setmana:

Increíble, pero falso, com era d'esperar, té un títol molt més decent: The History of Lying. I més decent sembla encara al saber que a la direcció hi trobem a Ricky Gervais (juntament amb Matt Robinson), que també és l'actor protagonista. Els seguidors de sèries britàniques segurament us sonarà el nom de Gervais, i alguns és molt probable que el considereu (el considerem) una espècie de semidéu de l'humor. El puto amo de la comèdia, dit d'una altra manera. Ni més ni menys és el responsable, juntament amb Steve Merchant, de dos grandioses sèries: The Office i Extras.

Amb aquest panorama hauria de llençar-me cegament al cine a veure Increíble, pero falso. Però tinc motius per no fer-ho. Sembla que Gervais tingui per norma fer les sèries a Gran Bretanya i les pel·lícules a Estats Units. Ja va protagonitzar la fluixa Ghost Town (traduïda aquí amb un títol vergonyós) i ara estrena aquesta història sobre un món on no existeix la mentida fins que ell s'encarrega de descobrir-la i explotar-la. D'acord que comparteix tasques de direcció, però el sol fet d'estar feta amb diner nord-americà ja ens assegura que tota la transgressió i l'abordament de temes políticament incorrectíssims s'haurà quedat a les illes britàniques. I sense això, l'humor de Gervais perd la seva base. Què ens queda doncs? Una comèdia que segurament no serà la merda que acostumen a ser les que s'estrenen cada setmana, però que probablement sigui millor mirar a casa en lloc d'invertir-hi la costosa entrada de cinema.

La resta d'estrenes són les següents: Iron Man 2, Fish Tank (britànica, amb premis europeus), Welcome (francesa, també algun que altre premi europeu), En el límite del amor (amor I), Perdona si te llamo amor (amor II), Ingrid (catalana de puntuació baixa), El día en que Dios se fue de viaje (belga també amb puntuacions baixes) i Honeymoons (sèrbia).