No cal dir res

En aquest post musical d'avui podreu escoltar molt però cantar poc. Parlarem de cinc discos de música instrumental, tots ells més que recomanables, sobretot els dos primers. Últimament hi estic bastant aficionat, i estic descobrint autèntiques perles que no fan més que animar-me a seguir buscant i rebuscant per la xarxa a la recerca de nous grups. S'accepten aportacions, evidentment. M'estic pensant un premi per donar-li a qui es llegeixi el post de pe a pa i s'escolti els discos.

Toundra - Toundra (I) (2008)

Els Toundra són madrilenys i els vaig conèixer arran de viciar-me a (lo:muêso). Com que tocaven junts a Barcelona, vaig fer-me amb el seu primer (i de moment únic) llarga durada. En la crònica d'aquell concert ja en vaig escriure unes quantes meravelles, totes ratificables després d'haver tornat a escoltar uns quants cops aquest Toundra (I) compost per sis cançons, algunes de tan bones com Órbita i Medusa. Doneu-li una escolta, i penseu que en directe encara són més bons. Al maig publiquen el seu segon disc, Toundra (II). Podeu seguir l'evolució del seu enregistrament al blog que han estrenat fa pocs dies. A més, aquí teniu una entrevista amb imatges del concert de Barcelona on expliquen els avantatges que els ofereix internet per promocionar-se i captar noves influències, cosa que pel que sembla no sempre ha agradat a les discogràfiques on han estat. Ai, si ho senten els de l'SGAE...

>> escolta Órbita en directe

>> escolta Medusa

>> myspace de Toundra

Balago - Erm (2001)

Balago és un grup català de culte, amb la qual cosa ja podeu intuir que tenen una gran qualitat, es desmarquen de qualsevol comparació evident i no tenen el ressò mediàtic que la seva música sembla que mereixi des del punt de vista dels que ens agrada. Pensava que s'havien separat, però pel seu myspace veig que no, i fan concerts i tot. Han tret, de moment, tres discos, i encara que parli en plural tota l'estona, és una l'ànima mater del grup: David Crespo. Avui us vull recomanar el disc de debut, Erm. Una autèntica joia ambiental, ideal per anar a dormir, per estudiar, per viure moments intrínsecs en atmosferes colpidores i, sobretot, per fer vídeos gravats anant en cotxe per la carretera quan plou enquadrant llums de fre desenfocats i semàfors que es posen en verd. Si us agrada treballar l'audiovisual, segur que us servirà com a font d'inspiració. I també per adonar-vos que realment són la hòstia.

>> videoclip d'Adf

>> escolta el disc a spotify

>> myspace de Balago

Balano - Balano (2001)

I si canviem una simple lletra saltem al pròxim grup instrumental d'avui, Balano. Només tenen aquest disc, sense títol (o autotitulat, qui sap). Cins cançons que sumen 33 minuts de música no tan brillant com els dos discos anteriors, però igualment amb moments molt destacables. Poca cosa més sé d'aquest grup, no es troba gaire informació d'ells a internet. Us deixo un link on podeu trobar el disc, això sí.

>> entrevista a un dels membres de Balano, on parla breument del grup

>> post d'un blog on hi podeu trobar el disc

The Joe K-Plan - Rigan Asesino, Olibia Vencerá (2009)

Un guitarra i un bateria és la bàsica fórmula de The Joe K-Plan, una banda que fa poc que ha vist la llum però que sembla tenir un futur força prometedor i amb més ressò mediàtic que els grups que han aparegut de moment en aquest post. Per ara tenen un únic disc, Rigan asesino, Olibia vencerá; però on diuen que funcionen a la perfecció és damunt un escenari. Per això no és d'estranyar que ja hagin voltat mig Europa, i que en qualsevol crònica que llegeixis sobre algun dels seus concerts els titllin d'impressionants cap amunt. Segons la web de la seva discogràfica (Aloud Music, on també estan els Toundra i (lo:muêso)), practiquen post-math-rock, i llegint els títols d'algunes de les seves cançons - Sendero voluminoso, Tanca la porta una mica, Tú traeme una naranja que yo hago el zumo - podem comprovar ràpidament que també els va l'humor.

>> escolta una cançó en directe

>> myspace de The Joe K-Plan

Crime in Choir - Trumpery Metier (2006)

I ja per acabar, sortim de la península i viatjarem a Estats Units. Crime in Choir està format per membres que en el seu dia van tocar, temporalment, amb els imprescindibles posthardcores At the Drive-In, a més de comptar amb el prolífic bateria Zach Hill. Si és cert que en un principi aquest disc, el Trumpery Metier, em va agradar molt els primers cops que el vaig escoltar, amb el temps no m'ha acabat de quallar com un disc que hagi d'escoltar de tant en tant. Tot i així, mereix que li doneu una oportunitat.

>> post en un recomanable blog sobre el disc (inclou link per aconseguir-lo)

>> myspace de Crime in Choir

I per avui ja n'hi ha prou. Precisament estic escoltant un altre grup instrumental mentre acabo d'escriure les últimes línies de post. Són els 12Twelve. Però d'aquestos ja en parlaré un altre dia.