M'alimenten la dislèxia

Aquesta setmana les estrenes es fan en dijous. No perquè les pel·lícules noves sigui tan bones que els cinemes no puguin esperar a mostrar-nos-les. Diria que és perquè demà és festiu en alguns llocs.

Jake Gyllenhaal (Donnie Darko) i Tobey Maguire (Spiderman 1, 2, 3 picaparet) són dos actors que durant molts anys he anat confonent, en part gràcies a la meva no diagnosticada dislèxia facial (?). Per això em fa gràcia veure que no només comparteixen pel·lícula, sinó que són germans al film Brothers. Us podria explicar perfectament tres quarts de la pel·lícula, no perquè l'hagi vista, sinó perquè el trailer que ens van passar al cine te l'explicaven absolutament tota. Per tant, no crec que pagui a qui m'ha xafat qualsevol tipus de sorpresa, tot i tenir un punt de partida més o menys amb possibilitats. Dirigeix Jim Sheridan, director de The Boxer, En el nombre del padre i Mi pie izquierdo entre altres. La llogaré al meu videoclub habitual.

Parlant de trailers, fa uns dies també vaig veure al cine el de Tensión sexual no resuelta (que s'estrena avui) juntament amb un altre que semblava de la mateixa pel·lícula, però no, eren films diferents. En cinc minuts lamentables (el que deurien durar els dos avanços) va quedar palès que els tòpics a vegades són realitats com un temple. Després hi haurà qui es queixi que la gent té molts prejudicis contra el cinema espanyol.

L'estrena que sembla destinada a endur-se bona part de la recaptació de la setmana és El libro de Eli, un altre film de clima (post?)apocalíptic. En aquesta ocasió, tenim a Denzel Washington lluitant per fer saber al món els seus coneixements, que poden permetre salvar la humanitat. No sé si volem que se'n surti o no, sincerament. En tot cas, m'ensumo punt de partida interessant desaprofitat, one more time. Em quedo amb dos crítiques destacades de la fitxa de la pel·lícula a filmaffinity:

"Travolta tuvo su 'Campo de batalla: la Tierra', Costner su 'Waterworld' y ahora Denzel Washington tiene su peli épica de ciencia ficción verdaderamente horrible, 'El libro de Eli'." (Colin Covert: Minneapolis Star Tribune)

"Es 'La carretera' con doble de argumento, cuatro veces más munición y la mitad de cerebro: y problablemente recaudará diez veces más (...) Puntuación: ** (sobre 4)" (Ty Burr: Boston Globe)

Doncs això, que si us agraden aquestes pel·lícules i encara no l'heu vist, opteu per The Road. Sinó, ja m'explicareu com se'n surt el Denzel Washington a l'hora de salvar-nos.

Els seguidors de John Woo tenen una cita obligada aquest cap de setmana amb Acantilado Rojo. Aquesta producció xinesa consta d'un muntatge original de gairebé 5 hores de durada que divideix l'obra en dos pel·lícules (1 i 2). Per la seva estrena en cinemes occidentals, s'ha optat per fer un altre muntatge que redueix el metratge a un sol film de dos hores i mitja. Pel que sembla, cine èpic en majúscules.

I ja per acabar, tenim dos estrenes més i una reestrena en tres dimensions. La primera estrena, Los niños de Timpelbach, producció francesa que ens explica la història d'uns pares que decideixen abandonar el poble on viuen deixant els seus fills sols, ja que aquestos són incapaços de respectar qualsevol tipus d'autoritat. I la segona, El mal ajeno, pel·lícula espanyola amb Eduardo Noriega de protagonista i que sembla un petit mix de diferents gèneres com són el dramàtic i el fantàstic. Pel que fa la pel·lícula que torna a les cartelleres en format 3D és, com ja heu vist, Toy Story 2. No calen presentacions. I aquest mateix any s'estrena la tercera part, per qui no n'estigués al cas.