L'edició d'enguany del FEC (Festival Europeu de Curtmetratges) Cambrils-Reus m'ha sorprès, per sort. Dic per sort perquè els últims anys el nivell de curtmetratges a competició havia estat tan irrisori que ja m'havia plantejat seriosament deixar d'acudir a les sessions de nit al Bartrina aquest any. Pensar que aquells curtmetratges havien passat una selecció d'entre més de mil feia esgarrifar.
Aquest any, segons diuen, la cosa s'ha disparat encara més i han rebut 2.500 curtmetratges, una autèntica barbaritat. Però com a mínim totes les tres nits europees (a Cambrils, al concurs estatal, no hi vaig anar) van oferir un nivell prou decent. El palmarès va quedar de la següent manera:
Primer premi. Se'l va endur una parella de suecs, demostrant un cop més que tot lo que ve d'aquest país nòrdic sembla condemnat a triomfar aquí. La veritat és que el curt que presentaven els senyors Johan Storm i Johan Lundborg, titulat Rosenhill, estava prou bé. Gairebé mitja hora molt ben conduïda i equilibrada per explicar-nos la mala experiència que viu una àvia quan és ingressada en una residència. Em va recordar fins i tot a Shutter Island (els qui l'hagueu vist ja sabreu a què em refereixo), tot i que l'obra d'aquests suecs em va convéncer molt més.
Segon premi. El gran poder d'Ich bin's Helmut, dirigit pel suís Nicolas Steiner, és la seva capacitat de sorprendre amb un pla seqüència d'11 minuts en què l'espai inicial es va transformant a mesura que avança el metratge, derivant en un número musical final. La història, senzillament, em va passar desapercebuda.
Premi Bigas Luna. Socarrat, de David Moreno, que venia del concurs estatal. Era el curt que tenia més pinta d'endur-se el premi del públic, per la bona acollida que va tindre divendres en la seva projecció, però finalment es va fer amb aquest guardó que reconeix la millor història del festival. No sé si és el millor de tots els curts en aquest aspecte, però com que no hi ha un premi que reconegui els personatges més autèntics/sorprenents...
Mencions especials del jurat. Van ser dos: Jade, un curt britànic que als 30 segons ja m'havia deixat d'interessar tot i el bon clima que podria crear, i TV, una peça italiana que es deixava veure.
Premi del públic. El curt italià Uerra va ser el millor valorat en les votacions que va fer el públic. Em va sorprendre relativament, perquè pensava que se l'enduria Socarrat o fins i tot Annie de Francia, que va fer riure bastant a la gent.
ELS PREMIS DE L'ILLA
Sense cap tipus de pretensió, des d'aquest bloq m'agradaria atorgar una menció especial que mai arribarà a l'autora del curtmetratge en qüestió. M'agradaria destacar el curt britànic September, d'Esther May Campbell, que si bé no té una història rodona ni un final que em deixés satisfet del tot, sí que em va transmetre molt bones sensacions, amb una textura d'imatge i un muntatge molt bons, i amb un aire de risc que normalment es troba a faltar entre els curts que estan a la competició oficial. No és que sigui una cinta que es pugui considerar estrictament arriscada, però comparada amb la resta...
També m'agradaria fer una antimenció. I és que no entenc que curtmetratges com Circo de Columbo poguin, ni tan sols, arribar a ser rodats, amb les despeses que això comporta i la feina que implica. Són històries que no expliquen res, anècdotes (si és que hi arriben) que no tenen cap tipus de trascendència, però que sempre acaben fent-se un forat a la secció oficial. Però bueno, és una queixa que la faig gens agre, ja que aquest any han escassejat aquest tipus de peces, tan habituals en les últimes edicions del festival.
Mereix també un apunt el públic de les projeccions. Un cop més, molt d'inútil que estava allí per fer la tertúlia i fer una subtitulació alternativa dels curtmetratges mitjançant les seves innecessàries paraules. Ja sabeu, aquells que quan veuen un gos a la pantalla no poden evitar comentar, amb veu alta al del costat, que acaba de sortir una bèstia canina de quatre potes. No em feu dir què mereix aquest tipo de gent, perquè tots ho sabem. Part de culpa en deu tenir la possibilitat de convalidar l'assistència al festival amb crèdits de lliure elecció per a estudiants de la URV, que per molt universitaris que siguin no guanyarien en poder mental a crios de parvulari.
ALTRES SECCIONS
Microfilms. Li tinc un evident carinyo a aquesta secció del festival, en què els participants han de fer un curt d'un minut com a màxim a partir d'un objecte donat (aquesta any, una maquineta de fer punxa) i amb menys de 48 hores de temps. Estic d'acord amb el segon premi, (P)ODI(UM), i no tant amb el primer, una història un pèl efectista. Menció especial al microfilm (no en recordo el títol, perdó) que ens mostrava la pugna internacional per fer-se amb l'última arma secreta que guardaven els nazis, que no era una altra que la maquineta.
D.O.. Per als que van anar a la projecció del D.O. (on passaven curts de gent del Camp), a internet he trobat el curtmetratge que no vam poder veure durant la sessió, ja que va ser saltat miseriosament (desconec si després el van tornar a passar perquè vaig marxar pitant quan va acabar l'últim). Aquí el teniu, una bona manera d'acabar aquest post sobre el FEC:
0 apreciacions:
Publica un comentari