Encara que unes hores tard i de forma més breu del que és habitual, aquí va un repàs de les estrenes de la setmana:
La pel·lícula de la que estic sentint més bones crítiques és Un profeta, dirigida pel francès Jacques Audiard. Es tracta d'un drama carcerari que es va endur el premi del jurat a Cannes i diversos guardons dels premis del cinema europeu. L'apuntem a la llista de futurs visionats.
The Lovely Bones ha estat rebuda amb més escepticisme. Deu ser per la por generalitzada que Peter Jackson no se'n surti amb un producte a priori més dramàtic que no pas fantàstic. Una noia de 14 anys morta veu com la vida ha canviat després del seu assassinat. A mi m'encurioseix positivament saber com el director haurà tractat el tema. Una altra que m'apunto.
La britànica An Education està ambientada als anys 60 i ve amb l'etiqueta de les tres nominacions als Oscars. Dirigeix el danès Lone Scherfig, un dels múltiples nòrdics participants del moviment Dogme 95 amb Italiano para principiantes, pel·lícula de la que no vaig passar del minut 5 (aprox.).
I ara una de vampirs, i ja en van... Daybreakers ens situa en un futur en què aquests éssers són els amos del món i van exterminant la raça humana per beure-se'n la sang. Un grup de vampirs solidaris, però, decidiran buscar noves vies més sostenibles d'alimentar-se en lloc de fer desaparèixer als humans. Producció australiana dirigida a quatre mans per Michael i Peter Spierig, autors de la pel·lícula de zombies Los No Muertos.
L'estrena comercial de la setmana és la que protagonitza Mel Gibson: Al límite, títol que ja haurien de començar a pensar en aparcar durant un parell de dècades com a mínim (exemples 1, 2 i 3). L'atracció que em produeix és directament zero.
I ja acabem amb El último vuelo. No sé com serà la pel·lícula, però el trailer em va avorrir i de mala manera. Ambientada al Sahara de 1933, una pilot d'avions buscarà el seu marit, d'idèntica professió/afició, després que desaparegués en una aventura que tenia per objectiu establir un nou rècord de distància recorreguda entre Londres i Ciutat del Cap.
3 apreciacions:
Jo tinc molta curiositat per la de Lovely Bones. Vaig llegir el llibre farà cosa d'un any, i la veritat és que la història, per molt dramàtica i trista que sigue, val la pena.
No sé perquè, però crec que la adaptació serà una versió edulcorada, on es dóna massa importància al "cel" on es troba la noia (efecters especials, fantasia, màgia...). Espero equivocar-me, i per això tinc ganes de veure-la :)
Acabo de veure Un Prophète i m'ha agradat molt. La recomano. Tot i que l'he vist en V.O. amb els subtítols en anglès i se m'ha fet una mica difícil.
Myriam: doncs ja comentaràs què tal! Avui tornaven a dir a la ràdio que combina una bona tècnia amb un pèl massa de sucre
sal i sucre: espero poder veure-la aquesta setmana mateix!
Publica un comentari