El principi del final (post inevitable)

Avui no seré gens original (si és que ho sóc alguna vegada), i dedicaré un post al tema que probablement rebi més posts en el món mundial al llarg d'aquest 2 de febrer. I és que no passa cada dia que comenci l'última temporada de la sèrie que, sense cap tipus de dada estadística en mà, desperta més passions, desencadena més teories en fòrums d'internet, cria més addictes a les sèries i enganxa com ningú hauria dit mai que t'enganxaria una sèrie. No cal ni que ho digui, però d'aquí unes hores s'emet als Estats Units el primer capítol (doble) de la sisena i ultimíssima temporada de LOST.

Ja sé que per internet volta el primer capítol degut a una filtració. Però m'és igual. Si porto esperant més de 8 mesos no em suïcidaré mirant un capítol pixelat quan a partir de dimecres al matí tindré el doble sencer amb bona qualitat (si internet no se satura, clar). Ni tan sols he mirat els primers 4 minuts que diuen que circulen per la xarxa de manera oficial, per molt que aquest matí els hagin posat a El món a RAC1. No sé si els han posat tots o només un fragment perquè evidentment he corregut a apagar la ràdio. En el seu dia ja em vaig menjar un spoiler i creieu-me quan us dic que ja en tinc més que suficient.

És evident que els guionistes passaran una prova de foc de dimensions històriques en aquesta sisena temporada. Les expectatives de la gent són d'unes dimensions tan absolutament mastodòntiques, que les probabilitats de decepció es disparen fins a quotes que farien trontollar les cames de qualsevol que es dediqui al noble art del guió. Però bueno, sempre he pensat que des del 1x01 tenien molt clares la majoria de coses, sinó no s'explica que detalls ínfims de la primera temporada encaixin tan a la perfecció en la cinquena.

Tampoc crec que comencem a saber respostes des del minut 1. És més, fins al 14 o així em sembla que no començarà a petar la cosa. O potser s'esperen a l'últim, cosa que encara dispararia més la feina dels cardiòlegs a nivell global. De fet, Josh Holloway deia recentment en una entrevista que després d'11 episodis gravats encara no saben què vol dir res.

Tenia la intenció d'allargar més aquest post, però serà millor esperar el dia d'emissió de l'últim capítol per explicar quina ha estat l'experiència vital amb aquesta sèrie. De moment, seguim descomptant minuts i segons al compte enrere. Assaborirem cada minut de sèrie que ens queda, que no en són massa però ja en són més del que ens quedarà un cop acabat el maig.