Brillo express i minoritari

Joe Crepúsculo

Sala Zero de Tarragona

29/01/10

12 €

Semblava que la primera visita de Joe Crepúsculo a Tarragona seria tot un fenomen de masses, després d'aparèixer en mil i una llistes musicals del 2009 i d'encapçalar el primer mes de programació del flamant cicle Tarragona en viu. Però dic semblava perquè finalment van ser més aviat pocs els que ens vam aplegar a la sala Zero. No sóc gaire hàbil en l'art de comptar assistents, però diria que no passàvem de la cinquantena si és que hi arribàvem.

Això pel que fa al públic. A l'escenari, Joel Iriarte i Sergio Pérez van anar repassant cançons dels tres discos de Crepúsculo existents fins a dia d'avui (Escuela de Zebras, Supercrepus i Chill Out), amb una cançó extra presentada com a nova però que em va sonar a versió (no puc confirmar si certament és així). He de dir que no estic gaire acostumat a veure concerts en què no hi ha ni baix, ni bateria, o ni tan sols una guitarra o qualsevol altre instrument de corda. Per això durant les primeres cançons tenia sensacions si més no estranyes i poc habituals. A més, em feia certa ràbia que una veu tan peculiar com la de Iriarte es vegués solapada amb la del seu acompanyant d'escenari (a qui no culpo de res).

Però amb el pas dels minuts aquests primers dubtes es van anar esvaint a mesura que el públic també s'anava animant. Joel feia referència a la condició romana i marítima de la ciutat, mentre canviava alguns dels ritmes de les seves cançons per fer-les més house o més bakalao, segons convingués. Però just quan més a gust ens trobàvem i més ens divertíem adonant-nos de la grandesa d'algunes de les cançons de Joe Crepúsculo, va ser hora de plegar.

La tallada de rotllo va ser considerable. Només havien passat 55 minuts des que havia començat el concert i ja plegaven trastos. Crec que no vaig ser l'únic en pensar que 12€ per 55 minuts de música és una estafa en tota regla. Aquí es podria entrar en debats de si podrien haver fet un preu més econòmic tenint en compte que no tindríem ni una trista hora de música, o de si podrien haver inclòs algun altre artista. Vull pensar que els responsables en deuen haver pres bona nota, de la mateixa manera que saben com conformar una programació interessant i atractiva per un ampli ventall de gustos.

Com a vot de confiança, aquest mes de febrer seguirem assistint al Tarragona en viu, ja que hi han coses interessants com Mamá Ladilla, Don Simón y Telefunken, L'Enfance Rouge o V13. En podeu consultar la programació aquí. Si, per altra banda, voleu escoltar Joe Crepúsculo, a la seva pàgina web trobareu els tres discos per baixar-los de forma lliure i gratuïta.