7,88

Se m'estan acumulant pel·lícules per comentar i no trobo mai el moment ni la inspiració. El repàs d'avui l'encapçalen tres pel·lícules de l'època nord-americana del director alemany d'origen austríac Fritz Lang, de qui vaig fer un minicicle de tarda altament satisfactori. Però d'això fa tants dies que molts detalls remarcables ja m'han volat del cap.

Furia / Fury (Fritz Lang, 1936). Primera pel·lícula nord-americana del realitzador alemany, que ens parla de la història venjativa d'un home que és linxat públicament per un delicte que no ha comès. Em va encantar, ja a nivell d'història, de missatge, de diàlegs i de moments que em van sorprendre com per exemple el plano de les gallines (qui hagi vist la pel·lícula suposo que ja m'entendrà). 10/10

Sólo se vive una vez / You Only Live Once (Fritz Lang, 1937). Seguint amb l'etapa de Lang als Estats Units, el director torna a parlar-nos de la història d'un home acusat injustament d'un crim que no ha comès. En aquesta ocasió, però, es tracta d'un delinqüent habitual que ja ha esgotat totes les oportunitats que la societat li ha ofert. A més, el film juga amb l'espectador, a qui també implica en el joc dels prejudicis. Una altra pel·lícula amb la que disfrutar de valent. 9/10

Espíritu de conquista / Western Union (Fritz Lang, 1941). En aquesta ocasió, el director germànic s'atreveix amb el western per remuntar-nos als inicis de la implantació de la línia telegràfica al territori nord-americà per part de la Western Union. Si bé no em va semblar tan bona com les dos anteriorment comentades i probablement sigui la que menys acabi recordant de les tres, sí que té alguns moments remarcables i d'altres de, si més no, sorprenents, com és el personatge del cuiner, contrapunt còmic de la història. Un tipus de personatge que ha calat fons, ja que és estrany que avui en dia no n'hi hagi algun en les pel·lícules destinades a arrasar taquilles. 7/10

El milagro de P. Tinto (Javier Fesser, 1998). Era la segona vegada que la veia i em va agradar més que en el primer intent, tot i que no em va acabar de meravellar. És obvi destacar l'excel·lent treball tècnic, d'una marcada personalitat Fesser i que resisteix perfectament el pas del temps. Pel que fa a la història, ja són figues d'un altre paner. El que em va començar divertint i semblant prou encertat, em va acabar ensopint. Massa metratge per una història que al final no dóna per tant, i que amb mitja hora menys hagués quedat més rodona. A estones et parteixes, i en altres l'humor està posat més en calçador. De fet, és una d'aquelles pel·lícules que fan molta més gràcia quan te l'expliquen que quan la veus. 7,4/10

My name is Bruce (Bruce Campbell, 2007). Sembla que una bona sortida per alguns actors que han arribat a una edat prou respectable com per considerar-se madurs, i que s'han guanyat la fama de sortir sempre en pel·lícules diguem que minoritàries, és acabar fent un exercici de mirar-se al mirall i enfotre-se'n dels propis defectes. Això feia Van-Damme a JCVD, i això havia fet abans Bruce Campell en aquesta pel·lícula que comentem avui, dirigida per ell i on s'interpreta a si mateix. L'actor, que sobretot serà recordat per protagonitzar la saga d'Evil Dead, ha de salvar un poble assetjat per un ésser diabòlic. Tot i que no passa pel seu millor moment de fama, hi ha un nen al poble que encara confia en ell i fins i tot vesteix samarretes d'algunes de les seves pel·lícules, a banda d'atresorar productes de merchandising que farien les delícies de més d'un que jo em sé. Peronsalment, em vaig divertir molt cada cop que apareixia l'ésser diabòlic i amb algunes referències a la filmografia de l'actor, però les escenes suposadament còmiques freguen el desastre. Tampoc em va acabar de convèncer la seva interpretació. Un producte simpàtic per qui se'l vulgui agafar simpàtic. 6/10