Rugby - guerra - abduccions

Clint Eastwood és un tio sens dubte prolífic, que a sobre aconsegueix posar-se gairebé sempre a públic i crítica a la butxaca. Aquesta setmana, arriba la seva última producció:

Invictus se centra en la figura de Nelson Mandela i la seva campanya perquè el mundial de rugby de 1995 se celebrés a Sud-Àfrica, per tal de sembrar la concòrdia entre els habitants del país i així seguir cicatritzant les ferides de l'apartheid. Aquesta me l'apunto per anar-la a veure la setmana que ve, ja que sempre hi ha unes mínimes garanties amb Eastwood a la direcció.

Una altra pel·lícula que destacaria és La cuarta fase. No perquè en conegui el director o perquè n'hagi sentit a parlar bé, sinó perquè el seu punt de partida em sembla més que interessant. Una psicòloga veu com, arran d'unes sessions d'hipnosi, els seus pacients mostren indicis de contactes amb éssers no humans, i investiga la possibilitat de que tot plegat estigui relacionat amb unes suposades abduccions produïdes 40 anys abans. El tema dóna molt de joc, però com sempre el camí que va del punt de partida fins al resultat final està ple de perills. Ens l'apuntem per veure-la algun dia i comprovar si ho han sabut aprofitar.

Seguim amb En tierra hostil, una pel·lícula de la que durant aquesta setmana n'he sentit molt bones crítiques. La dirigeix Kathryn Bigalow, responsable de la recentment comentada aquí Días extraños entre altres. En aquesta ocasió, ens explica el dia a dia d'una brigada antiexplosius de l'exèrcit dels Estats Units desplegada a l'Iraq. Una altra que m'apunto per veure tard o d'hora.

Però les estrenes no acaben aquí, aquesta setmana és una d'aquelles animades:

Chéri: Michelle Pfeiffer es posa a les ordres d'Stephen Frears en un drama romàntic contextualitzat al París de principis de segle XX. En llegeixo la sinopsi i no em motiva, en miro les crítiques aparegudes fins ara i tampoc és que siguin per tirar cohets. No sembla que hagi de ser la millor pel·lícula de Frears precisament.

Krabat y el molino del diablo: Remake alemany en carn i ossos d'una pel·lícula txecoslovaca d'animació de l'any 77. Un adolescent s'inicia en l'art (?) de la màgia negra en un vell molí. Tot i això, és una pel·lícula familiar.

La mujer sin piano: La supertelevisiva Carmen Machi es posa, un cop més, a la pell d'una dona de fer feines que ens mostrarà com és un apassionant dia a la seva vida. No sé com serà la pel·lícula, però que estigui dirigida per algú d'haver fet algo tan infumable com Marujas asesinas fa que un tingui dubtes (com a mínim).

Todo incluido: Una d'aquelles comèdies que tenen tots els números per ser carn de cap de setmana a la tarda a TV3.