Després del post sobre el cicle 40 anys 15 pel·lícules del CineClub del Centre de Lectura, fem un repàs a la programació d'hivern-primavera que tot just està a punt de començar. Totes les projeccions són en divendres, a les 22h al Teatre Bartrina (entrant pel Centre de Lectura).
15 gener: El secreto de sus ojos (Juan José Campanella, 2009)A finals de l'any passat s'estrenava aquesta pel·lícula argentina que va recollir crítiques que la deixaven d'excel·lent en amunt. Campanella es torna a aliar amb Ricardo Darín per explicar-nos la història de Benjamín, que un cop jubilat, escriu una novel·la sobre un cas mai resolt que va viure en carn pròpia quan treballava en un jutjat penal. Aquesta me l'apunto.
22 gener: L'onada / Die Welle (Dennis Gansel, 2008)
Pel·lícula alemanya qualificada com a recomanable en aquest bloq [llegiu el comentari aquí].
29 gener: V.O.S. (Cesc Gay, 2009)
El realitzador català Cesc Gay compta amb una reputació celebrada per molts, però a mi encara no m'ha seduït, ni amb Krampak ni amb Ficció. Diuen que he de veure En la ciudad per conèixer el seu gran talent. En tot cas, la que fan al CineClub és V.O.S., basada en una obra de teatre sobre la relació de dos parelles.
5 febrer: Vals con Bashir / Waltz with Bashir (Ari Folman, 2008)
Pel·lícula d'animació [comentada aquí].
19 febrer: Frozen River (Courtney Hunt, 2008)
La debutant Courtney Hunt ens remet als films independents dels anys 90 amb un producte que tot i no ser rodó ni brillant es deixa mirar i convida a seguir l'evolució de la realitzadora en futurs obres [comentada aquí].
La debutant Courtney Hunt ens remet als films independents dels anys 90 amb un producte que tot i no ser rodó ni brillant es deixa mirar i convida a seguir l'evolució de la realitzadora en futurs obres [comentada aquí].
26 febrer: En el setè cel / Wolke Neun (Andres Dresen, 2008)
Una altra producció alemanya, en aquest cas centrada en la relació sentimental i carnal entre una parella de 60 anys ella i de 74 ell.
12 març: Romanzo Criminale (Michele Placido, 2006)
Thriller italià ambientat als anys 60, amb tres adolescents delinqüents com a protagonistes i la ciutat de Roma com a teló de fons. Més informació, al link de la pel·lícula.
9 abril: Still Walking (Hirokazu Kore-eda, 2008)
Pel·lícula japonesa que va aconseguir molt d'èxit entre la crítica l'any passat. A mi em va deixar amb cert regust agredolç [comentada aquí].
Si necessiteu més informació, aquí podeu consultar el programa de mà.
4 apreciacions:
No està malament la programació reusenca de CineClub. Gomorra la volia veure. A Valls també se'n fa al Teatre Principal, però les pel·lícules no criden gaire l'atenció.
No sé jo què passa últimament amb el cinema aquí i la cultura, no ens n'oblidem pas. Bé, tampoc les estrenes d'aquest Nadal no han ajudat gaire. No sé jo, i això que Tarragona vol ser la capital de la cultura el 2016... Sort que sempre queden associacions que se'n preocupen i fan que la cosa no decaigui del tot.
El que passa és que aquestes associacions i entitats que es preocupen per la cultura cada cop tenen menys recursos i més dificultats per tirar endavant. I arriba un punt que la vena altruista et deu explotar. Mira els del TCC de Tarragona, han hagut de plegar perquè l'ajuntament ha retallat pressupost per cultura. LO més bo és lo que dius, que després encara volen ser capital de la cultura. És una pantomima, la cultura no interessa als que manen.
Lo de que la cultura no interesa a los de arriba es un hecho cierto y triste, pero vamos ha hablar de la cartelera de títulos.
Tengo la sensación, y con los años me he dado cuenta que ha pasado a certeza, que no gusta esta de arriesgarse, con una selección que cada vez resulta más "previsible" y digo previsible al programar los "hits" indies más sonados, que pasan de "indies" a "voxs populis" eso sí, de bajo presupuesto y arrasando en "Sundance" y otras ferías independientes.
Que programen Frozen River o el secreto de sus ojos, que no he visto y desconozco si veré, no me resulta extraño, era previsible en el fondo es lo que se espera de un "cineclub", cosa esa última que a mi me repatea.
Tampoco soy el primero en hablar, el chico que programa las pelis es uno de mis mejores amigos y he hablado largo y tendido con él y esto es lo que hay, tienen que vender entradas para subsistir o Reus seguirá los pasos de Tarragona en breve.
Somos generadores de consumo "habitual", con sendas marcadas y poco imaginativas, desde los hábitos de lectura de masas hasta acabar por introducir "un politono" a cientos de personas al unísono. Cosa inexplicable para un servidor, que intenta ver el lado positivo del conjunto.
Yo no iré a ninguna de estas sesiones, por obligación (trabajo de noche) y por convicción, veo "poco" elaborada la selección, a pesar de "colocar" intentos de cine como los de Kore-Da o La ola.
¿Cuándo una programción de Series-B o Z del año? ¿Cuándo monográficos de Ultra-gore aleman de los 90? ¿O los trabajos más sonados de John Carpenter? ¿Programar títulos que establezcan un proto-film de aquello que mis padres conocieron como "Cine-de-arte y ensayo y no la feria acutal del independiente?
Vurdalak.
Com bé dius, si programéssin un cicle de lo millor de Serie Z de l'any la cosa no donaria per subsistir. També estic d'acord que no hi han sorpreses en la programació, mai n'hi han, però he de dir també que pel·lícules com Frozen River, El secreto de sus ojos, La ola o Still Walking em resulten atractives a la programació del CineClub, cosa que no vol dir que després m'hagin d'agradar.
Potser sóc massa convencional? Potser, però bueno, millor això que només tenir l'opció dels cinemes comercials de la ciutat, que és més que pobra. Amb això no vull dir que rebutgés un cicle dels tipus de cinema que tu enumeres. És més, em semblaria perfecte i si pugués hi aniria.
Amb això vull dir que celebro que hi hagi la figura del CineClub, que tot i estar dins d'aquesta convencionalitat, com a mínim ens permet als que ens pot interessar cert tipo de cine poder veure pel·lícules òbvies però que a Reus no es poden veure a les sales comercials.
El mateix que passa amb el cine també passa, per exemple, amb la música. Concerts de música "arriscada" n'hi han amb comptagotes. Això sí, quatre gats de públic i tot per amor a l'art. Són models insostenibles.
Publica un comentari