22/01/10

Posats a trencar...

Setmana poc atractiva pel que a estrenes de cine es refereix. Com que no hi ha pel·lícula que mereixi ser destacada, ho farem ràpid:

Nine: Penélope Cruz + musical. Hi han poques combinacions que em puguin allunyar tantíssim de veure una pel·lícula com la suma d'una actriu que no he soportat des que va començar a aparèixer a la gran pantalla i un gènere que em costa tant que puc considerar que no soporto. Així que molt probablement no veureu mai un comentari per part meva d'aquesta pel·lícula més enllà d'aquest, a no ser que algu em drogui intensament i m'obligui a veure-la.

Up in the Air: En principi és, juntament amb Nine, la pel·lícula destacada de la setmana. Motius? La protagonitza George Clooney, diuen que serà una de les candidates fortes als Oscar i és del director de la, per mi, sobrevalorada Juno, Jason Reitman. Sincerament, ni fu ni fa.

Ricky: Un cartell inquietant per aquesta pel·lícula francesa amb Sergi López com a protagonista i que ens parla de l'enigmàtic fill que té una parella completament normal i corrent.

La herencia Valdemar: És la quota de terror made in Spain de la setmana, que en aquest cas se centra en el món de les mansions encantades que busquen propietari. Un dels seus alicients és veure l'última interpretació (crec) de Paul Naschy, mort recentment.

Rompedientes: Parlant de quotes, aquesta és la que de tant en tant cau de tio dur fent una comèdia familiar. Concretant més, una estrella trencadents de l'hoquei sobre gel es veu obligat a fer d'angelet d'aquestos que van a recollir les dents de llet dels crios. Més que reflexionar al voltant dels missatges ocults que pot tenir la pel·lícula, la meva ment se n'ha anat a recordar una pel·lícula amb Burt Reynolds de protagonista: Rompehuesos. Recordo que de petit petit m'agradava, tot i que ja fa tant temps que no la veig que només en recordo un fotograma (en serio). Lo bo és que mirant la fitxa de filmaffinity defineix el seu gènere com a Comedia o Musical. Esperem que sigui lo primer, per evitar contradiccions a les que a vegades semblo estar abonat.



I mirant aquest vídeo me n'adono que tenia més fotogrames allotjats al meu cervell. El pentinat de la secretària és un document inesborrable de qualsevol disc dur humà.

5 apreciacions:

Marta M.Q. ha dit...

Jo vull veure Nine per curiositat i per passar l'estona, imagino que serà força semblant a Chicago. Abans, però, m'agradaria 8 y 1/2... I tinc pendents Up in the Aire, La decisión de Anne i Amerrika! se m'acumulen...

PD: No sabia que estrenaven aquesta d'Ozon, però a mi el Sergi López no m'agrada gens...

òscar ha dit...

No soc tan antimilitant com tu dels musicals (Moulin Rouge em va deixar bocabadat) però NIne crec que no la veuré ni en dvd. Fa molta mandra.

Myriam Z. ha dit...

Juas, vistes les estrenes crec que aquesta setmana tampoc aniré al cinema...

Profesiones; contraculturales y sociópatas sin remedio. ha dit...

No podías haber elegido una foto mejor para la cabecera de tu post, Los rompehuesos de Aldrich es genial y Reynolds quizá el último hombre del cine con un par de razones para aplaudirlo, vale, quizá me he pasado, pero Burt Reynolds mola, eso es innegable sinó que se lo pregunten a Jon Voight y compañía en "Deliverance" de John Boarman, poca broma.

Saludetes.
V

L'illa dels monstres ha dit...

Marta: A mi 8 i 1/2 em va decepcionar (ara és quan uns quants cinèfils armats amb objectes punxants m'ataquen), per tant ni per aquest cantó em motiva Nine.

òscar: mandra mandra mandra, molta

Myriam: Espero que no em culpin els senyors distribuïdors de la falta de públic. Si serveix d'algo, he llegit unes quantes bones crítiques de Up in the Air...

Vurdalak: La veritat és que després d'haver parlat de Reynolds en aquest post m'han agafat ganes de repassar algunes pel·lícules seves

Blog Widget by LinkWithin