
"He estado en Twin Peaks poco tiempo, y en ese tiempo sólo he visto decencia, honor y dignidad. Un crimen aquí no es un acontecimiento más, no es sólo un suceso para comentar al final del día. Aquí la muerte afecta a todos y cada uno de los hombres, mujeres y niños. Porqué aquí la vida tiene sentido. Cada vida es una forma de vida que yo creía que ya había desaparecido. Pero no, aún existe en Twin Peaks."Agent especial Dale Cooper

Bueno, ja era hora de pagar un deute històric imperdonable. Conèixer la resposta a la pregunta clau de la sèrie sempre m'havia tirat enrera (maleïts professors cagaspoilers). Però després de 4 capítols puc dir que Twin Peaks és molt gran (no el poble, la sèrie, bueno el poble a la seva manera, però la sèrie de moment més). Personatges, diàlegs, tocs de surrealisme i humor. No es pot demanar més a cada minut de la sèrie. Segirem informant.







2 apreciacions:
T'asseguro que aquesta sèrie és la culpable dels meus pitjors malsons infantils. Quan la veia me n'anava al llit cagat de por de que se m'aparegués el puto Bob o el midget que ballava marxa enrere. Quina cosa més inquietant per a un nen d'11 o 12 anys, hòstia!
M'ho crec, m'ho crec. Jo veient-la ara recordo d'haver vist més d'un cop els crèdits finals sobre imatge fixa de la foto de Laura Palmer, així que alguna cosa també vaig pescar de petit. Però King Kong era massa insubstituïble en aquella època en els meus malsons traumàtics infantils...
Publica un comentari