He de reconèixer que he començat l'any una mica vaguerós pel que fa a comentar pel·lícules es refereix. Sense anar més lluny, aquest post el vaig començar a escriure fa dos setmanes.
The Queen (Stephen Frears, 2006). Pel·lícula que ens explica com van viure la mort de Lady Di la família reial britànica i el llavors flamant primer ministre Tony Blair. Els primers van mirar cap a si mateixos, i el segon va intentar respondre als clams de la població intentant buscar l'equilibri perquè la reina Isabel II no en sortís mal parada del tot. Més enllà de les dades conegudes per tothom i de les reaccions que tots ens suposem, hi ha alguns matisos que ajuden a que la història mantingui cert interès, però tampoc sense cap gran estridència. Bastant de pilot automàtic amb poques sorpreses però també poques derrapades. 7/10
The Damned United (Tom Hooper, 2009). Si no t'agrada el futbol, oblida't d'aquesta pel·lícula. El seu gran valor es poder viure durant una hora i mitja què es respirava als plujosos i enfangats camps anglesos de finals dels 60 i principis dels 70, així com als vestuaris i camps d'entrenament. Joc brut i esperit competitiu van de la mà en una història sobre l'enfrontament entre dos entrenadors amb el llavors exitós Leeds United com a punt en comú. Al final, però, te n'adones que l'enuig d'un no és totalment correspost per l'altre, ja que els motius de tant odi estan, si més no, agafats pels pèls. D'aquí que no hi hagi prou base com perquè surti una història tremendament sòlida. P.D.: Casualitat total això de veure dos pel·lícules seguides en què Michael Sheen encarna un personatge històric de Gran Bretanya. 7,5/10
El ser del Planeta X (Edgar G. Ulmer, 1951). El fet de veure un periodista involucrat en un cas de contacte amb éssers estratterestres va ser un dels motius per veure aquesta pel·lícula de principis dels 50 en què els escenaris de cartró són tan limitats com reiteradament utilitzats. Però aquí estava la grandesa i encant d'aquestes pel·lícules. No és la millor de la seva època ni gènere, però diverteix si et van aquest tipo de pel·lícules. 5/10
Kes (Kenneth Loach, 1969). Una de les primeres pel·lícules del prolífic Ken Loach, quan encara no havia abreujat el seu nom a l'hora de firmar però sí que ja havia encarat el rumb de la seva filmografia. En aquest cas, ens remuntem a una petita població de Yorkshire, on un nen amb una vida familiar totalment desmotivant troba la seva particular escletxa d'esperança quan domestica un falcó. Tot i saber des de bon principi quin serà el missatge final de tot plegat, és una pel·lícula que em va mantenir mig atent mig hipnotitzat. 7,5/10
Hacia rutas salvajes / Into the Wild (Sean Penn, 2007). Es pot considerar perfectament que el protagonista no és més que un pijo que es vol fer l'intel·lectual i que mereix quatre hòsties ben donades, que el missatge amb què Sean Penn ens vol sermonejar peca d'una ingenuïtat adolescent, que hi han planos totalment gratuïts que no entren ni amb calçador, que és una estupidesa que a sobre dura dos hores llargues, i unes quantes reflexions més d'aquest calibre que trobareu fàcilment buscant a google. Però jo m'ho vaig passar molt bé veient-la, vaig disfrutar, em vaig deixar endur i els 140 minuts em van passar volant, acceptant alguna cosa de muntatge que no em va acabar de convéncer i algun personatge que em relliscava. Una d'aquelles pel·lícules, doncs, que aconsegueixen bipolaritzar el seu públic i provocar debats airats en els fòrums de cinèfils. Si algú que llegeixi això l'ha vista, m'interessaria saber el seu punt de vista. 8,75/10
7 apreciacions:
Encara he de veure The Queen, tinc ganes de veure alguna del Ken Loach i m'apunto la de Sean Penn!;)
Aquesta de "hacia rutas salvajes" crec que l'he vista, i que de lo llarga que se'm va fer (però no tan llarga com la d'Avatar), em vaig adormir. Aquest és el meu punt de vista XD
La veritat és que no n'he vista cap altra de les que recomanes en aquest any vaguerós a l'Illa, hehe, però la de The Queen crec que volta per casa, regal d'algun diari. Si li poses un 7 no deu estar malament.
Totalment d'acord amb Into the wild. Tot i que ja fa temps que la vaig veure al cinema, en tinc el record d'haver-m'ho passat bé veient-la i també de reconciliar-me amb Emile Hirsch, un acotr que fins llavors em semblava patètic
Pd: Massa benevolent amb The Damned United, una peli massa irregular com per tenir un 7.5 per la meva opinió
Marta: quan vegis la de Sean Penn ja em diràs si t'ha agradat o si l'has detestat
Esther: sí sí, la de The Queen també la vaig veure perquè la tenia en un DVD de la col·lecció Platinum de la Vanguardia que ronda per casa jaja
Fred: entenc que un 7,5 pugui semblar alt perquè se li poden trobar moltes pegues, però la nota respon a que em va entretindre i em va interessar, però perquè tot lo relacionat amb futbol britànic m'enganxa de mala manera, per la qual cosa ja tenia uns quants punts de sortida
Sobre Kes ...uf!
Casualitats de la vida; el llibre en el qual està basada, va ser escrit per un profesor del meu institut - als anys 60. Quan van venir a gravar la pel·lícula, en la meva ciutat i voltants, tinc entes que van triar un noi de l'institut - amateur com es habitual per a Loach - pel personatjes principal. No és que jo estava, a l'any 1969 no havia començat ni parvularis, pero va ser tot un esdeveniment per un poble de pobresa, industria pesada, i vida gris, sobre el qual es va parlar anys i anys ...
... el profesor d'educació fisica - recordes l'escena!? - encara hi estava quan jo vaig arribar i si, estava igual que en la pel·lí!!
M'agrada la pel·lí molt, per raons personals obvis, pero també trobo que és una obra molt molta bona, un dels que tinc al cap per fer un apunt al bloc de cinema-classics, pero com has insinuat, la "costa del gener" no és només economic sino d'energia, també estic una mica gandul :( a vore si m'animo a escrriure'l.
Ostres Brian, quina casualitat! I què bo lo del professor d'educació física jaja Deu ser bastant bestial veure reflectit en una bona pel·lícula (no en qualsevol xurro) la realitat viscuda al lloc on has crescut, encara que hi hagi certa diferència temporal. Espero frisós el post a cinema-classics!
Publica un comentari