Què gran. Durant les vacances aquest bloq ha estat actiu a matar, i un cop acabades no hi ha qui mogui un dit. Qui sap, deuen ser coses del retorn a la no-civilització. Però bueno, avui valia la pena actualitzar perquè el 18 de desembre és una data que ens retrona al cap des de fa temps.
Parlem de l'estrena de Where the Wild Things Are, traduïda aquí com a Donde viven los monstruos. I no perquè hi hagi un nom familiar al seu títol, sinó perquè la pel·lícula té una bona pinta irresistible. Sembla que Spike Jonze s'ha posat les piles, les millors que té, per delectar-nos amb una gran adaptació d'un conte infantil.
Sí, ja sé. Que aquesta setmana també s'estrena Avatar, esperadíssima des de fa temps. Després de veure'n un quart d'hora d'avanç per allà l'estiu, podria dir que ansiós per veure-la no és precisament el meu estat. No sóc un amant dels grans efectes especials com a gran valor d'una pel·lícula, així que us podeu imaginar que tinc les meves reticències davant una història que, en l'avanç, no em va semblar gaire interessant. Però bueno, tot son impressions i prejudicis. Sigui com sigui, segur que m'esperaré a anar-la a veure al cine, ja que les sales on la projectin estaran insoportables durant unes quantes setmanes.
3 apreciacions:
Vaig anar a veure la d'Avatar el dissabte. Com no en sabia ni l'argument i no m'esperava res ni de bo ni de dolent, em va agradar força.
Amb tot, és cert que no és un super argument. A mi, em va semblar una mena de nova versió de Pocahontas, això sí, amb una estètica preciosa.
Eo!
Felices fiestas. A ver si nos picamos hablando de cine como antaño, que lo echo de menos, estoy escudriñando tu blog, en busca de films que pueda rajarte, pero nada. En cualquier caso, si ves alguna cosa que te moleste en nuestro blog, porfa, insúltanos, que estamos falta de venas en nuestra frente.
Saludos.
Vurdalak.
Myriam: lo de Pocahontas ja ho he sentit en uns quants llocs. encara no l'he vista, però es veu que encara estan les sales 3D a rebentar de gent, i passo d'estar-me dos hores i mitja compartint espai reduït amb tanta massa humana
Vurdalak: per mi encantat de tenir piques cinèfils, lo que passa és que per picar-me he de veure pel·lícules, i la feina i els estudis m'han tingut tan encadenat que en l'últim mes el meu balanç de visionats està més sec que un polvoró d'estepa emmig del Sàhara. Passat dimecres espero quedar lliure i començar altre cop a jalar cine. Tot i així vaig entrant al vostre blog i vaig apuntant-me unes quantes que dieu que estan molt bé. Tinc feina a veure pel·lícules pendents fins al (amb el permís d'Emmerich) 2023
salut!!
Publica un comentari