Repetim (signe d'interrogació)

A vegades m'espanto en veure el temps que inverteixo en fer els posts d'estrenes.

Si fa unes setmanes us parlàvem d'una pel·lícula en què un Richard Gere hipertendre adoptava un gos sense amo, avui tornem a trobar el sempre budista actor a Amelia, un biopic sobre l'aviadora nord-americana Amelia Earhart, la primera dona que va creuar l'Atlàntic en avioneta. [aquí ha estat interceptada a temps una divagació comparativa sense sentit] Dirigieix Mira Nair, que va aconseguir el seu punt de màxima popularitat amb La boda del Monzón.

Un altre actor que veurà coïncidir dos pel·lícules en cartellera és Luis Tosar. Si a Celda 211 el teníem tancat en un motí carcelari fa tot just dos setmanes, ara fa de bohemi extrem a La noche que dejó de llover. A més, i encara buscant més repeticions, resulta que aquest personatge és un fan absolut dels Smiths, una de les bandes preferides pel protagonista de 500 días juntos, encara en cartell i de la que tard o d'hora en farem un comentari aquí a l'illa. Pel que fa a la pel·lícula que s'estrena, és la història d'això, un bohemi amant de la banda de Manchester, de Valle-Inclán i de les noies dolentes amb serrell (?). I clar, un dia, quan deixa de ploure després de molt de temps, descobreix una noia que li canviarà el sentit dels dies.

Tercera repetició: la segona part de la saga Crepúsculo, Luna Nueva, que es va estrenar ja en dimecres. Els d'Antena 3 ja fa temps que ens foten la tabarra amb el tema, ja que dimarts feien la primera part, Crepúsculo. La mà de pasta que es deuen haver gastat per projectar-la quan encara no fa un any que es va estrenar en sales. Producte per a adolescents que se les donin de sensibles, gòtics, emos, o lo que vulgui que siguin avui en dia. Així que si sou d'aquesta espècie endavant, segur que disfruteu de valent amb dolentots amb aquestes pintes:

Gaaaarrrrr

Sam Mendes torna aquesta setmana a les cartelleres amb la història d'un matrimoni que espera un fill i que fa una ruta per trobar un poble adequat on criar el seu fill: Un lugar donde quedarse. Té pinta de ser una producció de menor repercussió mediàtica que el que venia fent aquest director, com a mínim pel càsting. Però bueno, he de dir que parlo des del desconeixement més absolut (com en moltes ocasions en aquesta secció).

Acabem amb dos estrenes més. Los condenados està dirigida per Isaki Lacuesta i ens explica la retrobada de dos exguerrillers després de 30 anys. Va ser premiada al passat festival de Donosti. Finalment, tenim Tenderness, on una jove que durant molt de temps ha estat guardant en secret les violacions que ha hagut de patr se sent atreta per la figura d'un parricidi.

47 minuts. És per espantar-se.