D'exploració semàntica

Encara que sembli impossible, les vacances existeixen. Quan m'ho van dir l'altre dia no m'ho podia creure: un seguit de dies en què no tens més responsabilitat que preocupar-te per passar-t'ho i bé i disfrutar. Com que no me'n refio de tot el que diuen he decidit anar-ho a comprovar. Seria la hòstia que fos veritat.

Us prometo que cada dia a la nit escriuré un post explicant què m'he jalat per esmorzar, quines estàtues i cartells curiosos he vist durant el dia, com he dinat com un puto rei, com he acabat derrotat després de la tarda i com el sopar que m'he fotut era millor que qualsevol menjar que pogueu imaginar. També explicaré que la vida allà on vaig és genial, que no som res, i que viatjar et canvia la visió del món. Hauré conegut indrets que no semblaven tan grans com en les fotos de Google imatges, i hauré explorat racons desconeguts per les masses de turistes que són la hòstia perquè algun humà autòcton m'hi haurà regalat un instrument típic de la zona fabricat amb closques de caragol.

Bueno, la veritat és que són massa coses. Millor trec la pols a la màquina d'autoposts i au. Així l'illa no queda deserta i jo puc procedir a l'honorable tasca de rascar-me la panxa durant una setmana. Així que els posts sorgiran per art de màgia. Podeu comentar-los. És més, us ho suplico de genolls. Però no hi haurà resposta. Bueno, prometo que quan torni els contestaré tots, que tampoc seran molts. Això si les vacances no m'han canviat per sempre i m'han fet deixar de creure en el món 2.0.