Encara que sembli un fet temporal impossible, ja tornem a ser divendres, i per tant toca fer un cop d'ull a què s'estrena aquesta setmana. Encara podrem rescatar una pel·lícula mereixedora d'una entrada de cine.
L'estrena més destacada és The Box, en què un matrimoni ha de decidir si obrir o no una caixa que els farà rics però que també acabarà amb la vida d'algú que no coneixen. Molts tindrien clar què fer, sobretot tenint en compte que la palma algú que no saps ni qui és. Però bueno, a veure què fan els protagonistes. En la direcció està l'alicient: Richard Kelly, autor d'una pel·lícula que sempre va bé com a exemple quan defineixes pel·lícula de culte: Donnie Darko. Després va dirigir Southland Tales (la tinc pendent) i ara aquesta. Estrena a nivell mundial, així que encara no hi han massa opinions al respecte.
No em digueu que la imatge no és tendra. Richard Gere es troba un gos que s'ha quedat sense amo en una estació de tren, l'adopta i els dos inicien una amistat que els canviarà les vides (al gos i a ell). Ho heu llegit bé. Dirigeix Lasse Hallström, que ha aconseguit certa popularitat amb films com Chocolat, Las normas de la casa de la sidra i ¿A quién ama Gilbert Grape?, aquesta última un clàssic dels centres docents on he cursat abans de l'època universitària. Ah, la pel·lícula es diu Siempre a tu lado (Hachiko).
I si us agrada el budista més popular de Hollywood, probablement també us caiguin en gràcia les pel·lícula de Nora Ephron, una especialista de comèdies romàntiques de la talla de Tienes un e-mail o Algo para recordar. Parlem de Julie y Julia, una comèdia biogràfica i culinària. Meryl Streep és la cirereta d'aquest pastís amb un públic objectiu ben marcat. La portada podria ser perfectament de la típica comèdia costumista francesa carn de Cineclub, però sense ser una culturetada en excès.
Pandorum és la proposta de ciència-ficció de la setmana. Amb un argument que no fa més que recordar-nos a Alien, el octavo pasajero, el director Christian Alvart firma la seva segona pel·lícula en un any. La primera va unir a Renée Zellweger amb el terror a Expediente 39. Serà Pandorum una xufla feta a base de déjà-vus? O serà algo més? Si algú ho acaba comprovant, ja sap.
De qui no nombrarem el llistat de pel·lícules que ha fet perquè no acabaríem mai és de Ventura Pons, que aquesta setmana estrena A la deriva. A la premsa li agrada anomenar-lo el Woody Allen català, entre altres coses per la seva incontinència cinematogràfica. Una altra pel·lícula que s'estrena aquest divendres és Celda 211, amb Luis Tosar com a protagonista i amb Daniel Monzón (La caja Kovak) a la direcció. Finalment, s'estrena també Eloïse, on descobrim el que ha estat la vida d'una noia de 18 anys fins al moment d'entrar en coma.
8 apreciacions:
Southland tales de R. Kelly es una joya, si t'interessa llegira la meva humil crítica aquí te la deixo.
http://dreyerbebiacocacolalight.blogspot.com/2009/07/southland-tales-o-como-un-reparto-tan.html
Vurdalak.
http://dreyerbebiacocacolalight.blogspot.com/2009/07/southland-
tales-o-como-un-reparto-tan.html
Te la torno a pasar que jo amb això del "internete" no "maclaru".
Vurdalak.
Ja he llegit la crítica, i m'han agafat més ganes de veure-la (que ja en tenia, passa que últimament la meva mitjana de pel·lícules a la setmana fot vergonya aliena i mai trobo el moment). La veritat és que la majoria de crítiques i opinions que he anat sentint fins ara no han estat gaire bones, però bueno, té pinta que R.K. va fer amb Southland Tales el que li va sortir de dins a risc del que digués la resta, i per mi això ja són uns quants punts positius
per cert, fa temps em vas dir que et disposaves a veure Antichrist i que ja diries què tal... què et va semblar?
salut!
Anticrist; deixem comentar algo al blog amb cara i ulls i creuem opinions i espases àrabs perquè la peli aquesta té molta tela.
Estic amb tu quan; a una peli li foten canya, la xiulen a Cannes durant 5 minuts de projecció i a sobre deposites les teves esperances argumentals en un actor ex-pressing catch, llavors m'agafa una trempera tremenda.
Salut.
Vurdalak
Avui he vist la del Luis Tosar i m'ha semblat una pel.liculeta distreta. Si no fos pels 3 o 4 primers minuts, més de la meitat dedicats a agraïr subvencions i la resta d'un gore repugnant (tinc un trauma amb el tema de les venes), fins i tot diria que m'ha agradat.
Punt fort: Les bones interpretacions. Et creus molt els personatges i les seves motivacions.
Punt fluix: S'acaba en tururut. Què difícil és trobar una pel.li espanyola amb un final a l'alçada del plantejament. No sé si han faltat idees o diners per comprar temps, pero em dóna l'impressió que s'ho despatxen ràpid i malament.
Markutis: gràcies per l'aportació!
des que es va estrenar he sentit crítiques molt molt bones, i a filmaffinity la nota mitja dels usuaris és d'un sorprenent 7,9. Sobre el punt fort de les interpretacions m'ho crec completament, Luis Tosar és una bèstia com a actor, una garantia de que et farà un personatge amb tota la força que li requereixi el director
i el tema de saber portar fins al final un bon punt de partida és gairebé una constant. no sé quants cops hauré escrit, comentant pel·lícules, la frase de "tot i el molt bon punt de partida..."
No és només el Luis Tosar, que sí que està espectacular per variar. És que hi ha alguns secundaris que són una troballa i et fan sentir com si estiguessis mirant un documental carcelari més que una pel.li. Fins i tot el Carlos Bardem està molt creïble en el seu sempitern paper de mafiós/delinqüent, en aquest cas amb accent sudamericà. I això ja és molt dir. Potser el protagonista és el que està més normal.
Per tant, que se m'ha oblidat, destacable direcció d'actors. El film està una mica en la linia de La Caja 507. Es nota que hi ha un guió sòlid i algú que sap què fer amb la càmera.
Publica un comentari