Com m'encanta. El Madrid, el Barça i l'Atlètic de Madrid, els tres equips més mediàtics de la lliga espanyola (l'últim sense gaire motius, per cert) l'han cagat en els seus partits de Champions League d'aquesta setmana. És un gran dia per llegir premsa (?) esportiva, us ho asseguro. Desprenen la mateixa merda, però com a mínim et pots partir amb les seves rabietes.
El primer que va començar a construir la meva felicitat va ser el Barça, que jugava a casa contra els russos del Rubin Kazan. Com és habitual quan els blaugranes s'enfronten a un equip que no és dels gran d'Europa, tocava catxondeo. Que si aquests russos qui coi són, a on van per aquestos móns, que si lo complicat serà jugar al seu camp amb el fred que fot a Rússia, que si no vaig al camp perquè aquestos partits són molt avorrits... doncs res, a patir fred també al Camp Nou. 1-2 i la gent amb el culet petit petit.
Uns altres que esperaven una golejada històrica era el equipo de las glorias deportivas, el Madrid(t). Jugava contra un Milan que no passa pel seu millor moment i que segueix sent un cementiri de jugadors. Quan Dida la cagava de valent deixant escapar una pilota perquè Raúl (aka el más listo de la clase) marqués, tothom confirmava que allò seria bufar i fer ampolles. Però res d'això. A la segona va arribar el festival de l'humor amb tres gols milanesos i fins i tot una inofensiva diana de Drenthe. Unes quantes boques callades més. Deliciós.
Ja per arrodonir la nit, els matalassers de l'Atlético van anar a dormir també calents. Una derrota era previsible, però el 4-0 és un resultat d'aquells que retronen. La tercera alegria futbolística de la jornada. A sobre, Antena 3 no podrà obrir l'informatiu amb allò de: éxito del fútbol español en Europa, no hay quien nos pare.
3 apreciacions:
què cruel que ets amb els seguidors del futbol/barça!
Però algú ha de defensar els drets i gustos dels no aficionats!
Skating: Bueno, sóc cruel amb els del Barça, Madrid i Atlético, sobretot amb el seu entorn mediàtic. A mi m'encanta el futbol i sóc dels que segueix la lliga d'aquí, les principals d'Europa, la Champions, la nova lliga Europa, la Copa, els mundials, les eurocopes i tot lo que faci falta. Però és que els tinc certa tírria als equips grans amb un entorn mediàtic bèstia que sempre van amb la prepotència respecte als més petits. Per això aquesta satisfacció quan perden els dos (sobretot el Madrid, evidentment)
El futbol apesta.
Vurdalak.
Publica un comentari