Internet també es destrueix

Probablement per a molts aquest 26 d'octubre estigui sent un dilluns rutinari sense cap tret característic destacable. Però a partir d'avui internet està un amica menys ple de webs i d'història: Yahoo ha desconnectat Geocities. És a dir, l'ha matat, i amb ell milions (alguns diuen que 20 milions, altres que centenars de milions) de pàgines web. És cert que la gran majoria eren ja més aviat un cementiri digital, però no és menys veritat que formaven part de la història viva de les pàgines web i testimonis impagables de la popularització d'internet.

Precisament arran d'aquesta desaparició, i com qui salvava els coneixements de les biblioteques que anaven a ser cremades molts segles enrera, ahir vaig haver d'ajudar a un amic a conservar un parell d'antigues webs que tenia allotjades en aquest servidor gratuït que tants i tants espais virtuals va acollir a finals dels anys 90 i principis del segle XXI. Eren webs de quan els GIFs animats eren el puntazo, i qui era capaç d'insertar menús animats era poc menys que un Déu multimèdia. I si erets capaç d'inserir-hi un vídeo sense que rebentés el módem de 56kb és que erets el Bill Gates del teu poble. Avui en dia, tot això ja ens semblava prehistòric i fins i tot irrisori. Però aquestos eren els inicis de les pàgines personals, fets amb tota la il·lusió del món tot i que sense les facilitats màximes que tenim avui en dia. Vamos, que qui hagués fet en el seu dia una pàgina web d'aquestes característiques s'ha guanyat un grau de veterania i la possibilitat de deixar anar frases lapidàries de l'estil el jovent d'avui en dia no sabeu com les vam haver de passar per crear el nostre espai personal a internet.

De tant en tant encara era habitual anar a petar en una pàgina de geocities arran d'una recerca estranya a Google, d'aquelles que donaven pocs resultats. I et topaves amb una pàgina àrida, amb uns fondos psicodèlics i unes combinacions de colors que semblaven ideades per oftalmòlegs àvids de clientela. I amb dades actualitzades del 2001. És a dir, no servien per a res. Bueno, sí que servien: eren un document arqueològic, i això que encara no tenien una dècada de vida. I és que si les muralles de Tarragona tenen el valor que tenen, per què no el tenien aquestes pàgines web?

Per sort encara podrem recordar aquelles webs prehistòriques. Algunes perquè els herois de la nostàlgia les deuen haver allotjat en altres servidors, d'altres perquè els usuaris les han salvat als seus ordinadors, i d'altres gràcies a les màquines del temps de portals com archive.org que et permeten recuperar pàgines web ja inexistents.

I ara una reflexió-avís: si encara teniu guardat en algun CD aquell programa per fer GIFs animats o icones animades (estil Microangelo): guardeu-lo. Quan els anys 90 o els 00 hagin tornat (tot torna, això ho sap tothom) i tingueu aquestes eines a la mà, sereu lo más. I els que van néixer digitalment amb el Facebook i ara es mengen el món hauran de rendir-se altre cop als peus dels autèntics webmasters. Paraula.