// Google, t'ho ordeno (si us plau)

Aquest home és Tim Berners-Lee, i pel que llegeixo hauria de ser tan conegut com Thomas Alva Edison, ja que és un dels pares de les pàgines web, eina fonamental per aquest grandiós invent que és internet. Però bueno, debats sobre idolatracions a banda, el bo d'en Thomas acaba de demanar perdó perquè admet que no era necessari posar dos barres (//) darrera l'http de les direccions web.

La notícia és una gran xorrada i és més per omplir la secció de notícies curioses dels informatius radiofònics dels matins (a RAC1 així ho han fet) que no per una altra cosa. Diu Berners-Lee que es podrien haver estalviat molts mals de cap si no hagués decidit emprar en el seu dia la segona barra. Però a qui els provocava mal de cap?

Més enllà de la notícia en qüestió, del que volia parlar en aquest ocasió és de la fascinació que em produeix la gent que, tot i que portin una dècada navegant per internet, encara teclegen tot pacients l'http:// a la barra del navegador (que si fan això segur que fan servir Explorer) tot i que sigui del tot prescindible. Ni tan sols les www són ja necessàries en la majoria de casos. I si tens un navegador com el Mozilla, ja només cal que escriguis el nom de la pàgina, sense .com ni .es ni cap estorbo per l'estil (sempre i quan hagis visitat la pàgina un cop abans com a mínim).

L'univers dels teclejos inútils a internet no acaba aquí. Una altra cosa absolutament hipnòtica és aquella gent que per entrar, posem un exemple, a illadelsmonstres.blogspot.com, en lloc d'escriure l'adreça al navegador obre (Sant) Google i la tecleja allà. La cerca evidentment li retorna com a primer resultat aquest bloq i clicka per entrar-hi. Si comptem els segons i clicks que es perden fent aquest tomb, en deu anys d'internet aquesta gent ja haurà perdut aproximadament uns set mesos de vida i un parell de ratolins (sort que n'hi ha de baratos).

Finalment, mencionem un altre cas que es dóna en l'entorn de Google. I és que les tècniques per buscar una informació són tan variades com gent navega per internet, però poques són tan màximes com la fórmula: "dime cuanto vale un bmw". Què gran! Google és un buscador (bo, però un buscador), però la gent ja l'ha humanitzat tant que fins i tot li dóna ordres. Com a mínim podrien afegir-hi "si us plau".

Algú d'aquí tecleja encara http//? Com pregunteu a Google les coses? El considereu una persona? O és més que una persona? Realment és Déu, no?