6,40

Per veure pel·lícules necessites temps lliure, i si el teu temps d'oci al dia es redueix a 0 hores i 0 minuts és difícil poder tenir una regularitat decent. D'aquí a que aquest tipus de posts siguin tan escassos últimament. Intentarem millorar-ho.

Observe and Report (Jody Hill, 2009). No em pregunteu com va anar a parar aquesta pel·lícula al meu ordinador, però el cas és que vaig veure aquesta comèdia protagonitzada per l'omnipresent Seth Rogen. Per sort, només dura una hora i vint minuts, i tot i així no es va fer curta. Comèdia de centre comercial protagonitzada per un vigilant de seguretat amb deliris d'agent de policia. Poques sorpreses, alguns moments divertits, però fluixa en línies generals. Només cal dir que des que la vaig veure fins que escric aquestes línies ja he tingut temps per oblidar-la. 4/10

Paranoid Park (Gus Van Sant, 2007). Després que no m'agradés en el seu dia Elephant, encarava Paranoid Park sabent que em trobaria amb una pel·lícula similar on el més important eren el protagonista i el seu corresponent clima vital. I em va agradar. Ni de bon tros és tan liada com molta gent l'ha valorada, simplement ens va explicant la història fragmentadament perquè anem construint un senzill trencaclosques mentre vivim les impressions del protagonista adolescent. Hipnòtica, tot i que altres pensaran que avorrida. 9/10

Hazme reír / Funny People (Judd Apatow, 2009). Després de disfrutar molt amb la sèrie Freaks & Geeks (que sí, que un dia en faré un post) vaig decidir que seria una bona idea anar a veure la nova comèdia d'un dels seus creadors, Judd Apatow. Novament amb Seth Rogen com a un dels protagonistes juntament amb Adam Sandler fent un paper més seriós del que acostuma, podríem dir perfectament que la pel·lícula es divideix en dos parts. La primera és amb la que disfrutes, amb un nou retrat sobre el caràcter solitari de la fama, capaç de banalitzar el més màxim dels plaers. Moments divertits combinats amb bones situacions i destacables personatges que, per desgràcia, no aguanten l'excessiu metratge del film (més de dos hores i vint minuts). Així doncs, entrem en una segona part on els tòpics entren en joc per convertir la història en una disputa amorosa entre protagonistes d'esdeveniments prou previsibles. Un cop de tisores a la pel·lícula li hagués vingut de la hòstia. Tot i això, la recomano per als que, com jo, desconfieu quan aneu a veure una comèdia al cine. 7/10

District 9 (Neill Blomkamp, 2009). Pel·lícula ja comentada i àmpliament discutida aquí. 3,5/10

Malditos Bastardos / Inglourious Basterds (Quentin Tarantino, 2009). És innegable que Tarantino s'ho passa bomba fent pel·lícules. Fa el que vol, introdueix totes les referències que li passen pel cap i homenatja/còpia el que li ve de gust. I amb els anys això va a més. Si tu després entres en el joc i et diverteixes, ja és cosa teva. Inglourious Basterds em va divertir, cosa que no m'esperava que passés. Poc menys de dos hores i mitja que em van passar volant i de les que podria destacar molts aspectes postius, des de memorables interpretacions i personatges fins a transgressions històriques delicioses i fins i tot necessàries que ens demostren que es pot seguir treient suc d'un conflicte que compta amb un volum exagerat d'obres que hi giren al voltant. També hi van haver alguns detalls que em van relliscar, però bueno, queden engullits pel bon resultat global. Tinc ganes de tornar-la a veure, però en la seva versió original. 8,5/10