La ciència ficció és un gran gènere farcidíssim de pel·lícules que el desmereixen com a tal. Parlo sobretot dels últims anys i dècades, en què milers de pel·lícules detestables s'han refugiat a la ciència ficció per deixar anar testosterona per un tubo i efectes especials barruers. És molt de tant en tant que trobem films interessants i que motivin. Aquesta setmana, per sort, tenim un exemple que sembla trobar-se en aquest perfil: District 9.
Estem parlant d'una pel·lícula destinada a recollir molts diners, sobretot per venir produïda per Peter Jackson. Però tot i així, sembla tenir una bona base sòlida darrera i fins i tot un bon recull de valoracions positives al seu favor. Serà de visionat obligat per als habitants de l'illa. Ganes de que sigui bona n'hi han tantes com pugueu arribar a imaginar. Feia temps que l'estrena destacada de la setmana no era tan atractiva. Com sempre, quan l'haguem vista, crònica al canto.
Una altra proposta que crida l'atenció aquesta setmana és Gordos, de Daniel Sánchez Arévalo, director de la notable Azuloscurocasinegro [comentada fa poc aquí]. El director ens explica la història d'un grup de teràpia format per gent obesa que intenta buscar el perquè del malestar anímic que els ha portat a la seva condició física actual.
I ara, una mica de merda de la podrida: School Rock Band sembla un altre insult musical-adolescent però no penso comprovar-ho; San Valentín Sangriento em recorda a un San Valentín de muerte, però encara han tingut l'originalitat d'estrenar-la al setembre; 12 trampas, amb l'estrella de la lluita lliure fingida John Cena (que hi hagi penya que idolatri gent com aquesta m'inquieta).
Pel que sembla, i ho dic així perquè sempre hi han incerteses pel que fa a novetats fins el mateix dia d'estrena, també arriba a les pantalles una pel·lícula col·lectiva, en aquest cas sobre la ciutat de Nova York (no és el primer ni l'últim cop que es fa): New York, I Love You. Directors interessants que hi participin? Fatih Akin i poca cosa més (que naltros coneguem). A alguns també els despertarà la curiositat les dos peces dirigides per Natalie Portman i Scarlett Johanson (del seu curt en vaig llegir crítiques bastant destructives fa uns mesos).
I ja per acabar un parell de pel·lícules més, que segurament passaran desaparcebudes per la majoria d'espectadors. Una és la britànica Amazing Grace, que ens parla sobre l'esclavisme i els moviments abolicionistes. L'altra és El latido de la montaña, una pel·lícula oriental.
Si aquesta setmana hi ha hagut acumulació d'estrenes serà perquè la que ve n'hi hauran molt poques, degut a l'estrena d'una pel·lícula de la que fa temps que se'n parla i que o bé ens pot encantar o més aviat desesperar.
9 apreciacions:
si, a Anglaterra este estiu s'ha parlat molt, i bé , de District 9; pel que entenc una pel·lí bonissima pero que han aconseguit fer sense que Hollywood i els money-men imposen el seu criteri.
Ja que té el nom de Jackson dalt, hi ha possiblitats que arribi als cines de les Terres de l'Ebre?
és una estrena molt esperada i molt anunciada des de fa temps, i és l'estrena de la setmana, així que a les pantalles de Terres de l'Ebre també arribarà. ara estic mirant la pàgina dels cines de Roquetes (ocine.es) i sí que la fan!
este finde nirem al cine a vere Enemigo publico?? jojo
Hola!
No acabo de estar de acuerdo con la primera parte de tu post, al comentar que el género de la SCFI ha sido castigado en demasía estos últimos años. Tenemos una balanza equilibrada o casi, y poco a poco títulos como Sunshine, Eden Log, Dante 01 o Hijos de los hombres han insuflado nueva vida a este género. De todas formas coincido en que este Distrito 9 "pinta" bien la verdad, de lejos parece un cruce de Alien Nation y Rescate en Nueva York, esperemos que se asemeje sólo un poco a estos dos clásicos.
un saludo a todos.
Vurdalak.
pataca: bueno, al final en va caure una altra.
Vurdalak: estic d'acord amb lo de Hijos de los Hombres, que com ja he comentat per aquí més d'un cop em sembla una obra mestra del gènere. I d'acord que hi pot haver alguna que altra obra mig interessant, però comparat amb la mà de fato que treuen, és gairebé insignificant la porció que acaba sent satisfactòria. o això o és que cada cop em torno més exigent amb segons quins gèneres que m'agraden
salut i gràcies per passar-te!
Illa dels monstres; también tendemos a ser más duros con el cine de género, al igual que comentas en el post de Coprofagía 3, que también te he contestado, el cine de género, y a este suscribo el terro-scfi y fantasía sufre más palos que otros estilos aclamados en multitud de festivales, como en Venecia o Berlín, donde siempre acaban ganando cintas Iraníes, Iraquíes o de algun pueblo perdido de la Patagonia, siempre "super-bonitas" y "super-conmovedoras" y que la crítica aplaude a rabiar. Bajo mi punto de vista filones como el cine que se "manufactura" en estos países o temas tan sobados como el de Iraq, empiezan a agotarse y productos vestidos con ese traje son de ínfima calidad, pero como el tema lo merece, el aplauso está asegurado.
Por cierto, Distrito 9 es fantástica.
Un saludo desde la ciudad de Reus, ciudad "de no ficción".
Vurdalak.
Vurdalak: estic molt d'acord amb el que dius de pel·lícules de l'orient mitjà, excessivament sobrevalorades. d'acord que n'hi ha de bones (i molt), però d'altres que són infumables o previsibles i repetitives s'enduen aplaudiments. hi ha de tot com en tot. però bueno, ja tinc comprovat que de la crítica i jurats de festivals poc cas se'n pot fer a aquestes alçades, i cadascú ha de buscar-se els seus propis referents crítics per valorar què vol veure.
a veure si dijous veig District 9
L'illa dels monstres; Referente al buen cine y al mal cine, podríamos hacer una tesis entera y con nota, acerca de "aquello" que se considera bueno y lo que "no" y "aquello" que oficialmente está bien visto y lo que "no", porqué "mola" más decir que has visto la última de Kiarostami o Kusturika (me vienen estos dos nombre s a la cabeza porqué riman y su cine deja mucho que desear...) que presumir de haber visto "Rambo 4" y considerarla la mejor peli de 2007 por el hecho de ser puramente contracultural y atrevida, rescatando un cine añejo y ochentero pero en resumidas cuentas mejor que la turba de títulos actuales a cual más malo.
Quería hacer referencia a tu post de Stallone, y no, no me has tocado la fibra, bueno un poco, y es que resulta curioso cuando señalamos con el dedo (yo a veces, el primero) y tachamos ciertos trabajos por su simple naturaleza.
Si el cine actual depende de mercachifles insustanciales con el lema gafapastas por bandera, reflexiones de índole metafísica con tortugas boca-arriba al canto, postmodernistas o postmoniatos buscando el nuevo elixir del cine, llámense Von Trier, Wes Anderson o el mismísimo Gondry entonces bien aventurados aquellos que vibramos con la contracultura de Rambo 4, un tiro a bocajarro del espectador medio-medio, incapaz de distinguir un balón de un ovario y de gustos costumbristas haciendo bueno el lema; "vamos a verla, que la ha visto mucha gente". Y ojo, que yo tambiém soy fan de Mizoguchi, Ford o Carpenter, vaya, los buenos de verdad. No caigamos en el error de denunciar la escasez de frescura cerebral del mundo "cinemático" en general y Hollywood da buena muestra de ello derribando films que (a mi al menos y unos cuantos de mi edad, 30) han contribuido a enriquecer nuestro imaginario personal, aun tiemblo con Halloween y recuerdo sus "discutibles" secuelas en "noche de lobos" de la otrora Antena3, cuando la tele era tele. Con lo que aupa Stallone, que fiel a su estilo sigue dando guerra o Rob Zombie, el alumno más aventajado de Tobe Hopper, con su H2 que será cualquier cosa menos aburrido.
Un saludo desde la "coprófaga" ciudad de Reus, un remake todos los días.
Vurdalak.
jo quan vaig fer aquell post em referia a que m'acaba desesperant veure que bona part de les estrenes i de les novetats giren al voltant de seqüeles, preqüeles, remakes i derivats; la majoria dels quals, i parlo per experiència, m'han deixat bastant escarmentat sempre. i em queixo de que falten idees noves, però com que mentre tinguin alimentat al públic amb segones, terceres i vuitenes parts innecessàries, ja està bé. que fan pelis a l'estil Rambo i tal i qual que estan bé? perfecte. no hi tinc res en contra. jo sóc el primer que tinc unes quantes pel·lícules com a referents que no passarien pel peatge dels cinèfils més recalcitrants i gafapastes, i també sóc dels que he consumit molt de cine a altes hores de la nit en estius de terror a tv3. i també he anat a veure pelis d'aquest calibre al cine. però hostia, una mica d'originalitat a Hollywood trobo que sí que se li pot demanar.
i amb tot això no estic alabant el cinema europeu ni l'asiàtic ni el de Mauritània. una cosa no té a veure amb l'altra. és més, sempre he criticat la pedanteria de Von Trier i companyia en alguns dels seus productes, però això no treu que m'agradés Antichrist. jo intento valorar cada pel·lícula per separat, independentment d'on vingui i de quin sigui el seu director. m'encanten els dos films de Gaspar Noé, Haneke té obres mestres i alguna que altra més fluixa i Kusturika sempre m'ha avorrit soberanament. que dient això quedi més o menos gafapasta ja és qüestions d'interpretació, però trobo que sempre he valorat pel·lícules sense tenir en compte la seva condició de "cinèfila" o no. només demano una mica d'originalitat, i ho diu algú que s'ha tragat la saga de divendres 13 uns quants cops
salut
i m'alegro de veure que has linkat el teu blog... sabia que n'havies de tindre un
Publica un comentari