Després de les poques novetats de divendres passat, aquesta setmana la cartellera es renova amb uns quants títols dels que acostumen a tenir èxit entre el públic, però que pel que sembla també estan tenint una bona acollida per part de crítica i del (poc) públic que ja les ha vistes.
Comencem amb la proposta de ciència-ficció de la setmana, Los sustitutos. Bruce Willis es posa a les mans de Jonathan Mostow (Terminator 3, U-571, Breakdown) en un món futurista on les persones s'han aïllat a casa deixant la seva faceta social als seus substituts, que no són altra cosa que robots. El fet que s'estreni aquí a la vegada que a Estats Units fa que de moment no tinguem gaires referències ni opinions. Si us serveix d'alguna cosa, aquí en teniu el trailer:
I de premi per als que la vagin a veure, abans de la projecció es passarà el curtmetratge futurista de producció espanyola Cíclope, ambientada l'any 2070 a Madrid. Una pràctica, aquesta dels curtmetratge en sales, que ja s'hauria de començar a estendre. Utopia al canto.
Aprofitant els 40 anys de la celebració del famosíssim festival, ens arriba Destino: Woodstock, dirigida per Ang Lee. Una comèdia (o drama segons d'on agafis les referències) sobre un noi que torna al poble dels seus pares per ajudar-los a tirar endavant el motel familiar. I, evidentment, allà, en aquella població, es trobaran tot el percal hippy. Té pinta d'entretenir, fins i tot agradar, però de no ser una gran obra. Però qui sap.
Un altre director de renom que estrena aquesta setmana és Steven Soderbergh. La seva nova pel·lícula es diu El soplón i també s'estrena a nivell mundial. Tot i això, ja se'n poden llegir algunes ressenyes, la gran majoria bastant positives.
El director Juan José Camanella i l'actor Ricardo Darín van protagonitzar la fórmula de l'èxit del cinema argentí de fa una dècada, amb títols com El hijo de la novia o El mismo amor, la misma lluvia. Ara tornen els dos amb El secreto de sus ojos, en què un secretari d'un jutjat que es jubila esciur una novel·la tot rememorant un brutal assassinat que va tenir lloc al Buenos Aires de 1975. De moment està recollint molt molt bones crítiques.
La quota adolescent de la setmana és Jennifer's Body, amb la guionista de la sobrevalorada Juno a la màquina d'escriure i amb Megan Fox (una actriu més tona que les pedres, segons l'equip de Transformers) fent de màxim reclam del film.
I com no podia ser d'altra, falta el documental de la setmana. En aquesta ocasió ens ve d'Estats Units i ens mostra el procés de creació del número de setembre de la revista de moda Vogue, i és que aquest exemplar presenta xifres bestials: dos quilos de pes i tretze milions de lectors. Hi ha tanta gent interessada en la moda? Ho podreu descobrir a The September Issue.
Comencem amb la proposta de ciència-ficció de la setmana, Los sustitutos. Bruce Willis es posa a les mans de Jonathan Mostow (Terminator 3, U-571, Breakdown) en un món futurista on les persones s'han aïllat a casa deixant la seva faceta social als seus substituts, que no són altra cosa que robots. El fet que s'estreni aquí a la vegada que a Estats Units fa que de moment no tinguem gaires referències ni opinions. Si us serveix d'alguna cosa, aquí en teniu el trailer:I de premi per als que la vagin a veure, abans de la projecció es passarà el curtmetratge futurista de producció espanyola Cíclope, ambientada l'any 2070 a Madrid. Una pràctica, aquesta dels curtmetratge en sales, que ja s'hauria de començar a estendre. Utopia al canto.
Aprofitant els 40 anys de la celebració del famosíssim festival, ens arriba Destino: Woodstock, dirigida per Ang Lee. Una comèdia (o drama segons d'on agafis les referències) sobre un noi que torna al poble dels seus pares per ajudar-los a tirar endavant el motel familiar. I, evidentment, allà, en aquella població, es trobaran tot el percal hippy. Té pinta d'entretenir, fins i tot agradar, però de no ser una gran obra. Però qui sap.
Un altre director de renom que estrena aquesta setmana és Steven Soderbergh. La seva nova pel·lícula es diu El soplón i també s'estrena a nivell mundial. Tot i això, ja se'n poden llegir algunes ressenyes, la gran majoria bastant positives.
El director Juan José Camanella i l'actor Ricardo Darín van protagonitzar la fórmula de l'èxit del cinema argentí de fa una dècada, amb títols com El hijo de la novia o El mismo amor, la misma lluvia. Ara tornen els dos amb El secreto de sus ojos, en què un secretari d'un jutjat que es jubila esciur una novel·la tot rememorant un brutal assassinat que va tenir lloc al Buenos Aires de 1975. De moment està recollint molt molt bones crítiques.La quota adolescent de la setmana és Jennifer's Body, amb la guionista de la sobrevalorada Juno a la màquina d'escriure i amb Megan Fox (una actriu més tona que les pedres, segons l'equip de Transformers) fent de màxim reclam del film.
I com no podia ser d'altra, falta el documental de la setmana. En aquesta ocasió ens ve d'Estats Units i ens mostra el procés de creació del número de setembre de la revista de moda Vogue, i és que aquest exemplar presenta xifres bestials: dos quilos de pes i tretze milions de lectors. Hi ha tanta gent interessada en la moda? Ho podreu descobrir a The September Issue.
7 apreciacions:
Saluts illa
La veritat es que em pica bastant la curiositat veure The Surrogates, pot sortir qualsevol cosa d'aquí, encara que la sensació inicial és que té bastants números de ser un film mediocre.
Apunta't Moon, si no es que la coneixes ja, sembla ser de lo més prometedor de les estrenes de ciència ficció de les pròximes setmanes.
Albert.
Els dels cinemes de les Gavarres, cada divendres puntualment m'envien els cartells (em pregunto d'on hauran tret la direcció) i fa molta angúnia la de Jennifer's Body. La de Bruce Willis, per qui tinc predil·lecció, m'agradaria veure-la, tot i que tens raó, no se n'ha parlat gaire. I encara he de veure District 9 i Malditos Bastardos... se m'acumula la feina!
Surrogates tiene pinta a chuflada con un pseudo-parecido a cualquier novela de Philip K. Dick, estilo "El infiltrado" o incluso "Paycheck". Espero poco también.
Vurdalak.
Albert: precisament fa un parell de setmanes vaig llegir de casualitat un article on es parlava de Moon i sí, la cosa promet. de moment l'estrena està prevista pel 9 d'octubre, així que no haurem d'esperar massa més.
Esther: les empreses treuen els correus d'on sigui. jo rebo un munt de mails d'històries que no m'interessen gens ni mica i a qui mai he donat res. et recomano Malditos Bastardos, jo m'ho vaig passar molt bé
Vardulak (i Albert): conicideixo amb les vostres sensacions sobre The Surrogates.
Doncs ja vam anar a veure ahir "Malditos Bastardos", que com em vas dir que t'ho vas passar bé, et vaig fer cas! T'anava a comentar en el post que havies escrit sobre la pel·lícula, però ho faig aquí mateix, que en els comentaris d'allà hi havia molta teca. Molt bé i molt entretinguda fins al final, en l'estil de Tarantino, com era d'esperar, i no crec que, com molts diguin, sigui la pitjor de Tarantino -sempre des del meu punt de vista, vaja. A mi m'ha agradat força, els moviments de càmera són fantàstics, sobretot un que girava sobre dos dels personatges, la banda sonora també molt bona, aquells rètols amb fletxes que semblen aquelles coses que faig jo amb el Sony Vegas quan estic poc inspirada. I el guió, gens previsible. Genial també el personatge de Hans Landa.
Tot i les bones crítiques de moltes pel·lis d'aquesta setmana, trobo que no n'hi ha cap que m'atregue...
I llegint les vostres crítiques i comentaris de Malditos Bastardos, trobo que aquesta sí que la veuré ;D
Per cert, aquest article sobre Megan Fox m'ha fet molta gràcia. La carta que ha fet l'equip de rodatge no té desperdici xDD
Esther: tot el tema del grafisme a Malditos Bastardos potser és lo que més m'hi va sobar, i això que es podria dir que sóc un amant del grafisme, però aquí el vaig trobar innecessari. per tot lo altre, em va sorprendre molt positivament
Myriam: doncs quan vegis MB ja ens explicaràs què tal!
Publica un comentari