18/09/09

Districte 9 - Guió 0

Els encarregats de fer les paròdies cinematogràfiques de turno ho tindran complicat amb District 9, perquè aquesta pel·lícula que tantes bones crítiques s'ha endut és una paròdia en si mateixa. Bueno, serem sincers. Només hi ha una cosa que la separa del gènere paròdic: la no presència de l'immens Leslie Nielsen, a no ser que s'amagui sota la disfressa digital d'algun alienígena.

Però no, Leslie Nielsen no fa d'alienígena perquè aquestos són els més sensats d'una pel·lícula que té un molt bon punt de partida ple de possibilitats però que per desgràcia va ser escrita per un estudiant que acabava de fer la primera classe de primer curs de guió. Sinó no s'expliquen uns diàlegs que supuren topicazos pels quatre costats i uns personatges tan absolutament arquetípics i propis d'un telefilm de dissabte a la tarda.

En primer lloc, tenim un protagonista sense cap tipus de força que està casat amb la típica esposa resignada a aparèixer patint pel seu marit i que té un pare malvat que li fa la punyeta al seu gendre mentre beu whisky per semblar més xungo i poderós. Per no parlar del típic militar dolentot que no té miraments per res i que només sap escupir frases lapidàries. I bueno, clar, com oblidar-nos dels negres graciosos que viuen dels trapis. Pel que fa als diàlegs, em reservo per més avall per comentar-los perquè necessito deixar anar uns quants spoilers.

I ara que he deixat anar el que més m'ha indignat de District 9, anem per parts. M'agrada que la pel·lícula comenci amb aquest estil de fals documental, encara que trobo que no està ben aconseguit. Hauríem de veure persones reals relatant-nos els fets, però només sabia veure actors interpretant un paper. Això, sumat a un ritme prou frenètic però per mi poc atractiu ja m'han fet entrar de través al film.

Per sort, però, encara hi havia lloc per l'esperança quan l'acció baixa en intensitat i sembla que ens trobarem amb un conflicte més profund entre home i bèstia. La pel·lícula guanya en cruesa i sembla que remuntarà el vol. Però quan ens acostem a la primera hora de film tot se'n va en orris. Tot un seguit de tòpics (encara més) i molta acció (més que ciència-ficció) ens encaminen cap a un desenllaç previsible i amb una moralina més sobada que les campanyes del no a les drogues.

El millor de la pel·lícula? Quan es produeix el punt d'inflexió cap a la mitja hora de metratge, i les estones en que només hi han els alienígenes sols en pantalla parlant entre ells. Ah! I tota l'estètica que envolta la pel·lícula.

I ara creieu-me, envejo als que s'ho han passat de la hòstia veient la pel·lícula, perquè jo també volia fer-ho. Però no hi ha hagut manera. Una altra història plena de possibilitats desaprofitada profundament.






ZONA SPOILER
(NO LLEGEIXIS A PARTIR D'AQUÍ SI NO HAS VIST DISTRICT 9)

No em puc estar de comentar coses que m'han semblat absolutament tòpiques i que fan que el film no difereixi en gaire d'una americanada de turno.

> Infumable la conversa entre el protagonista i la seva dona per telèfon, teòricament dramàtic, i amb un engany final que s'olorava ja als trailers d'abans de començar la pel·lícula. Però clar, d'alguna cosa havia de servir el personatge femení.

> Que el protagonista se n'adoni de la importància del líquid del cilindre per poder marxar amb la nau perquè el bitxo petit diu unes paraules de més és molt patillero, a banda de que s'ha de ser ruc per no entendre-ho a la primera, però bueno, d'aquest prersonatge protagonista què et pots esperar? Per si no quedés clar, després es passen un parell de minuts repetint aquest concepte.

> Quan aconsegueixen fer-se amb el cilindre i just llavors l'alienígena es queda astorat davant la barbàrie que han fet patir al seu poble és un altre recurs molt sobat.

> Quan va a comprar les armes al contrabandista també té bastantes dosis de diàlegs irrisoris.

> Evidentment, no podia faltar el típic sigue sin mí i altres frases de manual.

> Això sí, m'ha encantat el porc final. En sóc fan.

> Tot això reforçat amb una banda sonora irritant que pretenia donar un aire de trascendència a tot plegat. Paròdic total.

> i d'altres detalls que em deixo i que per sort el meu cap comença a eliminar de la memòria.

Per cert, i això va per als seguidors de Lost, el triangle homequepilla - esposabonapersona - pareisogrefilldeputaquebeuwhisky no us recorda al triangle Desmond - Penelope - Widmore? Amb la diferència que el Desmond és un personatge brutal, clar.

18 apreciacions:

Profesiones; contraculturales y sociópatas sin remedio. ha dit...

Illa dels monstres; nada tienes que envidiar a Carlos Boyero, tus colmillos están más afilados que los del mismísimo Vlad Dracul.
Llevas razón en alguno de tus comentarios en la zona del espoiler, en cuanto a diálogo por ejemplo te doy en parte la razón, sí que resulta obvio incluso plasta, pero a pesar de ello no creo que lastre el resultado. En la música si que no puedo coincidir, acabé emocionado. Es lo que te comentaba en algun que otro post; este banda sonora la colocas en una cinta de Michael Winterbottom y la gente sale deshidratada del cine directamente al ambulatorio más cercano para transfusión "acuosa".
Otra cosa es cuando el "bicho" descubre que sus paisanos son víctimas de experimentos que ni el Doctor Menguele, no sé, mi reacción no sería muy normal tampoco, ni diría; anda, el tío Aurelio...

En cuanto a estética, coincido contigo, está muy lograda y a ratos me recuerda el film a un cruce entre; Alien Nation - Black Hawk derribado - Grita libertad y Rescate en Nueva York.

Por lo demás, buena crítica, quiero decir mala, pero buena, vaya, que en la diversidad está el gusto y cosas de la vida, ahora tu, con tu opinión estás en minoría y en otra ocasión lo estaré yo, por cierto, esta noche veré en casa el Anticristo del post-moniato Von Trier, si te atreves a definir el film en 10 palabras mañana nos cruzamos los dedos en el teclado.

Un saludo
Vurdalak.

Anònim ha dit...

Donc considero, amb molt de respecte, que aquesta crítica que has fet és bastant desafortunada. De fet, la ciència-fició queda en un segon pla quan ja està avançada la primera meitat de la pel·lícula, segurament qui no hagi sabut apreciar això, s'haurà perdut en la resta del film. Profunditat n'hi ha molta, si la busques, és clar. És una crítica anti-militarista, als sistemes de poder, al racisme, al segregacionisme, a les drogues sintètiques, etc.
Veig molt de treball de guió, però plasmat d'una manera simple y efectiva. Però no la manera efectiva amb que intenten vendren's la moto cada dos per tres, sinó la manera efectiva en que es feien moltes de les grans pel·lícules de Sci-fi de sèrie B dels anys 50' - 60', sols que ajustada als temps que corren (les formigues atòmiques ja no són el que eren).
Anant més endevant amb la màquina del temps, es nota també la mà o influència de Peter Jackson com a productor, partint de la base de que es reconegui Braindead com una obra mestre a part de l'obra de culte que és. I perquè m'aventuro a considerar Braindead com una obra mestre? Perquè és una de les pel·lícule més rodones i efectives que he vist, amb tocs d'humor intel·ligents i sense menyspreuar el gènere gore (soft) al qual pertany.
Evidentmen, sempre serà difícil fer cinema per tots els gustos, però és una llàstima no poder apreciar el bon gust que deixa una obra de culte i clàssic instantani (com diuen els més versats en el tema).
Un consell, de bon rollo. Prova de mirar de Man from Earth, pel·lícula de ciència ficció sense efectes especials, hereva molt llunyana, però molt, de l'Stalker de Tarkovsky (en quan al toc d'existencialisme, no argumentalment). Potser dona en el clau ja que el Districte es va quedar en el seu ghetto.

Saluts

Buddhist Khan

Profesiones; contraculturales y sociópatas sin remedio. ha dit...

Que dios bendiga a Jack Arnold

Vurdalak.

Fred McMurray ha dit...

Discrepo totalment! District 9 és una de les pelis d'acció pura i dura més ben aonseguida que he vist últimament. No vaig mirar el rellotge ni un sol moment. I no s'ha d'oblidar que a sobre és una òpera prima... quants directors espanyols ho poden dir això? Cap ni un (per posar un exemple)

Brian ha dit...

Osti, Braindead !! Si que es bonissima !
District 9, pos, no la he vist, ....

Anònim ha dit...

Us convidem al II Festival de Poesia de Les Borges del Camp: http://rierada09.blogspot.com

L'illa dels monstres ha dit...

Bueno, com era de veure heu tret les ungles. No esperava menos.

Vurdalak: Jo és que al tema diàlegs i personatges els dono cada cop més importància, i si aquestos me fallen, me costa molt que la resta de la pel·lícula em convenci. I clar, si les escenes me semblen tòpiques, qualsevol música que m'hi posis per reforçar-me aquest missatge que no m'agrada, doncs encara accentuarà més el meu disgust.

Lo de la reacció del bitxo al laboratori ho deia en el sentit de que es repeteix la pauta de: Els protagonistes tenen un objectiu important A -> assoleixen l'objectiu A però veuen un fet B que fa que el triomf momentani quedi diluït. ja sé que no m'he explicat bé, però per aquí anava la cosa. Ja entenc que el bitxo es quedi com es quedi al veure un dels seus fet caldereta, pobre xaval

I sobre Antichrist... vaig dedicar-li un post per si t'interessa, però bueno, ja et dic ara que té més de 10 paraules:

http://illadelsmonstres.blogspot.com/2009/09/anticristo-antichrist-lars-von-trier.html

Buddhist K: lo de que la ciència ficció queda en un segon pla a partir de la segona meitat és una cosa que he dit al post. la suposada profunditat de la crítica que fa el film tampoc cal buscar-la gaire perquè és prou evident, per això em va resultar òbvia i en alguns casos sobada.

I pots estar d'acord o no amb la meva opinió (faltaria menys), però d'aquí a considerar-la una crítica desafortunada hi ha un pas. Qui sap, potser no sóc apte per veure aquestes pel·lícules que no sé apreciar, però de moment seguiré veient-les i fent-ne la crítica de lo que m'hagi semblat. Com dic, ja m'hagués agradat disfrutar amb Disctrict 9 i després dir que m'ho vaig passar com un enano i que ja la vull tornar a veure, però si no em va agradar, què he de dir?

Fred McM: ja vaig llegir la teva crítica de D9, i sabia que tampoc coincidiriem jeje. el que no entenc és la comparació amb directors debutants espanyols, no li veig el sentit.

Brian: si algun dia veus District 9 ja m'explicarà què tal! I sí, Braindead és un classicazo en tota regla.

L'illa dels monstres ha dit...

Per cert, gràcies a tots per les aportacions, s'agraeixen

Myriam Z. ha dit...

Veig que la gent s'ha animat molt amb aquest film... ^^

Per part meua, està clar que no és la pel.li de l'any, però tampoc és tan bodrio. Jo em vaig divertir força veient-la.

Sobre el que dius, illa; de la poca força del protagonista, jo crec que això justament trenca amb els tòpics. No és un supermachote, un personatge fort i carismàstic. és simplement un home qualsevol que lluita per la seua vida.

El que si que tens rao és amb el "sigue sin mi", tan ultratòpic que fa por.

L'illa dels monstres ha dit...

Myriam: bueno, últimament la gent s'ha animat molt amb qualsevol referència cinemtogràfica aquí exposada (que ja està bé)

quan deia que el personatge no tenia força no em referia a la seva força física ni que hagués de ser un superheroi, és pot ser un personatge no tòpic i tindre força d'atracció cap a l'espectador. a mi era un personatge que m'era totalment igual el que li passés, i que això passi amb el protagonista és un handicap considerable

salut!

Anònim ha dit...

Soc crític de cinema i penso que esta be que opinis lliurement però considero que no tens ni punyetera idea de lo que es cinema bo i cinema mal fet. Per curiositat l'altre dia vaig caure en aquesta web i vaig estar mirant els diferents articles i m'he quedat impressionant de lo malament que arribes a expressar-te també. Res t'aconsello que reconsideris la teva aportació.

L'illa dels monstres ha dit...

Anònim: Doncs ja saps, si tan t'horroritzo no entris més en aquest bloq i problema solventat, senyor crític de cinema. Jo només escric lo que opino i lo que penso quan veig una pel·lícula, ja vaig dir en el seu dia que jo no sóc crític de cinema i que comentava les pel·lícules tal i com em venia de gust. A qui li agradi bé, i a qui no doncs també.

I si algú vol parlar de si està d'acord o no amb el meu punt de vista perfecte, ja pots comprovar que ho faig sense imposar res i sense acusar qui té idea o no d'una cosa o altra.

Profesiones; contraculturales y sociópatas sin remedio. ha dit...

Ei Illa dels monstres, he penjat una post de contesta al nostre blog, de bon rollo tio, si hi ha alguna cosa que t'hagi molestat em disculpo en nom del equip.

La nostra intenció és parlar de cinema i xerrar una estona, i ja.

Espero la teva resposta al meu blog.

Vurdalak.

Profesiones; contraculturales y sociópatas sin remedio. ha dit...

Por cierto, agregado quedas en nuestra columna de; Blogs que se lo montan bien, recuerda que estás bendecido por mí y eso amigo, es una garantía, ejem.

Vurdalak.

L'illa dels monstres ha dit...

Ja t'he contestat Vurdalak. Tot aclarit. Després t'agrego

Josep ha dit...

I té res a veure què l'autor sigui sud-africà?

Val la pena anar a vore-la??

Josep ha dit...

I té res a veure què l'autor sigui sud-africà?

Val la pena anar a vore-la??

patacaenbajokes ha dit...

Ei que guai! sempre he volgut saber quina carrera s'ha de fer per ser crític de cinema! Ara que n'he trovat un, voldria que m'expliques aquest super secret, plis!

Blog Widget by LinkWithin