1 de setembre: dia de la felicitat

Avui és un gran dia. O l'inici de dos grans setmanes. I no ho diem perquè ja poguem començar a col·leccionar pilotes de goma de la Xina imperial, ni perquè amb el nostre periòdic ens regalin els gots de la U.E. Rapitenca. Ni tan sols perquè hagi començat ja la Lliga, o perquè la calor comença a tenir els dies comptats. No. La grandesa de l'1 de setembre és l'operació tornada de vacances.

Que què significa? Més cares d'adormits i de fastiguejats cada matí pel carrer, gent lamentant-se del síndrome post-vacacional i deprimint-se perquè estan molt cansats, més que abans de començar el període vacacional. Quin greu. Les botigues obriran les que estaven tancades, així com tallers i fusteries. I les que plegaven al migdia, ara tornaran a obrir després de dinar. I els professors! Aquells éssers amb més vacances que anys té un mil·leni. Dos mesos deuen ser la hòstia, però el retorn ha de ser doblement dur també.

Què bonic que és veure tot això quan tu encara no has fet vacances. Però el millor encara està per arribar. Sí, encara hi ha una cosa millor: el retorn dels crios a classe. Ja fa dies que els avisen que la vuelta al cole ja és aquí. Quina amargor que produïen aquestos anuncis quan érem petits, però què genials que són ara. Imaginar les cares d'aquestes criatures pensant que se'ls acosta el dia de tornar a les aules com qui espera al corredor de la mort és un d'aquells motius per alegrar-te una mala tarda. I lo bé que s'estarà pel carrer als matins... Però bueno, aquest amb aquest tema ja ens hi desfogarem el dia 14.

Que gaudiu d'aquest gran dia.