La teva cara em sona

Quan la senyora María Gómez Cámara, de 53 anys, afrontava un típic dilluns d'agost al seu poble de la província de Jaén poc es podia imaginar que acabaria el dia esglaïda davant el que veuria.

La data d'aquell dilluns era el 23 d'agost de 1971 (ahir va fer 28 anys) i el poble era Bélmez de la Moraleda. I el que va veure, efectivament, eren les cares de Bélmez al terra de la cuina. Tot i que les van intentar borrar (un element decoratiu que no s'adequava a la decoració de casa seva?) van tornar a aparèixer. D'aquí en va sortir un dels casos paranormals més famosos d'allà on arriba TVE. El fet que els mitjans de comunicació estiguéssin a anys llum del que són ara explica que unes cares tan irrisòries fóssin centre de tanta admiració.

Però no és per riure. Si mai heu mirat un reportatge sobre aquestes cares en un blanc i negre tèrbol, a les tantes de la matinada i amb només 7 anys us asseguro que podeu esgotar les existències de calçotets de casa, a banda de reclamar fervorosament que posin moqueta a la vostra habitació.

Al cap de poc temps es va descobrir que tot allò era una estafa, i que l'aparició de les cares no era fruit de cap comunicació des d'altres móns, sinó de la (poca) traça i imaginació d'algú amb ganes de fer-se famós i de portar el nom de Bélmez arreu de la península. I es pot dir que ho va aconseguir, ja que gairebé tres dècades després seguim recordant-ho.

Ara falta que algun productor de Hollywood posi el nas en aquest cas, i encarregui a un director de pilot automàtic fer-ne una superproducció amb les cares fetes per ordinador i Keanu Reeves posant cara (valgui la redundància) de poker (l'única que té). I parlant de cinema nord-americà: hi va haver un remake de les cares de Bélmez l'any 2004 amb l'aparició de nous rostres, encara menys creïbles que els primers.

Però si us plau, no us quedeu amb la poca i gens rigorosa informació que us he posat aquí. Visiteu l'enllaç de la santa wikipedia per saber més coses sobre el cas: amb quins materials estaven fetes le scares, hipòtesis, què deien els mitjans, i tot un seguit de dades que demà ja haureu oblidat per la vostra sort.

(Sento posar un vídeo d'A3).