Del bestseller al blockbuster amb el pilot automàtic

Navegant per la web de Yellow Bird, productora responsable de l'adaptació cinematogràfica de la primera part de l'exitosa saga Millennium (Els homes que no estimaven les dones, d'Stieg Larsson), he llegit i m'ha fet gràcia el seu lema:

We turn bestsellers into blockbusters
(Convertim els èxits de vendes en èxits de taquilla)

I és que la pel·lícula és això. Un simple resum del llibre passat a pantalla gran i representat per actors. Una pel·lícula feta amb el pilot automàtic i qui sap si a corre cuita, no fos cas que el souffle de l'èxit de la larssonmania comenci a baixar. I això es nota en moltes errades de raccord que acaben per molestar, o escenes amb actuacions que tenen tota la pinta de ser de presa única perquè els personatges estan més descol·locats que un urbanita en una granja de porcs.

600 pàgines són moltes, i encara que el film tingui un generós metratge de dos hores i mitja, la successió de fets és trepidant i gairebé no et dóna espai per respirar ni per assimilar la trascendència dels fets. Tant alt és el ritme que em pregunto si algú que no hagi llegit el llibre deu pescar la meitat de les coses que passen. A més, la successió frenètica d'esdeveniments fa que alguns elements catalitzadors siguin introduïts amb calçador i no se'ls pugui donar l'atenció que es mereixen.

Una altra sensació que tenia mentre veia la pel·lícula és que semblava que el director hagués fet una pel·lícula de 10 hores de durada explicant exactament tot el llibre, per després anar-la tallant fins a reduir la durada a les dos hores i mitja que li deurien donar com a límit. Per això moltes escenes quedaven bastant inconnexes entre si. A banda d'això, s'hi han introduït alguns elements que no sortien al llibre suposo que per agilitzar la trama, però que són d'un baix nivell que són més pròpies de telefilms de dissabte a la tarda que de pel·lícula de cine.

És evident que amb un ritme tan trepidant és difícil fer introduccions, però el personatge del periodista Mikael Blomqvist queda excessivament mal dibuixat. És totalment pla i durant molta estona tens la sensació que és més aviat un pardillo que no pas un periodista amb empenta. D'acord que al llibre no se'l descriu molt, però sí que les seves accions ens permeten fer-ne un retrat força complet. De la resta del casting salvo a Noomi Rapace en el paper de la Lisbeth Salander, ja que tot i no ser una gran interpretació trobo que encara se n'ha sortit prou bé tot i les opinions de que ha rebaixat la intensitat respecte el personatge original del llibre.

He de dir que quan vaig saber que la pel·lícula seria de producció sueca me'n vaig alegrar. Ja que el llibre és d'un escriptor d'aquell país, qui millor per saber captar la filosofia del relat? Però el resultat ha estat poc més que decebedor. No perquè estigui excessivament mal feta, sinó perquè és justeta com a pel·lícula i es nota que simplement s'han limitat a passar de llibre a cine sense cap alicient més. Han seguit el procediment però s'han deixat els condiments. Una mà mestra en la direcció de ben segur que hagués aconseguit resultats molt més potents i brutals amb una història així. No diré noms però en tinc uns quants al cap de gent que haugés donat al film un toc obscur i perturbador exquisit... suposo.