Un film de 50 euros de pressupost aconsegueix exhibició a les sales de cinema
'Colin', del britànic Mark Price, es podrà veure en la pròxima edició del festival de Sitges
Mark Price és un treballador d'una empresa de missatgeria[1] que ha trencat motllos amb la seva primera pel·lícula, Colin, en aconseguir que s'exhibeixi en cines de tot el Regne Unit malgrat haver-la rodat amb un pressupost de 45 lliures (uns 50 euros)[2]. I a què es va destinar l'"exorbitant" pressupost?. "A comprar te, cafè... i palanques" (claus en l'escenografia del llargmetratge), va explicar Price, qui va confirmar que el film es projectarà a l'octubre a Sitges, en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya [3].
El gal·lès, de 30 anys, és el guionista, director i productor d'aquesta pel·lícula, que arribarà a les sales britàniques coincidint amb Halloween (31 d'octubre) i que explica la història d'un "zombi" des d'una perspectiva diferent de l'habitual [4]: la del propi mort vivent. L'actor Alastair Kirton encarna Colin, un home que és mossegat per un "zombi", mor i ressuscita convertit en un d'ells.
El rodatge es va realitzar entre Gal·les i Anglaterra, va començar a l'agost del 2005 i el seu muntatge es va allargar durant 18 mesos. Per a la gravació es van utilitzar tan sols "dues càmeres domèstiques", ha subratllat Price com a mostra de l'escassetat de mitjans que van haver de sortejar per aconseguir el seu objectiu. Les tasques d'edició les va portar a terme el propi Price a l'oficina on treballa (situada a Londres) amb l'única ajuda d'un ordinador i alguns programes informàtics bàsics, com l'"Adobe Premier 6"[5], una aplicació "molt antiga", en paraules del propi director.
Durant els 97 minuts que dura la pel·lícula, la sang a borbolls que caracteritza el gènere corre per la pantalla, amb escenes especialment sagnants, com una en la qual es pot veure com es clava una estaca a l'ull d'una de les víctimes i que forma part dels tràilers penjats en el web (www.nowherefast.tv). Per recrear la sang es va utilitzar "colorant alimentari -proporcionat per un amic[6]- barrejat amb aigua calenta", ha precisat Price.
Sense roba per anar a Canes
Malgrat alçar-se l'any passat amb el guardó especial del jurat del festival de cinema de Revenant (Seattle, EUA) (especialitzat en pel·lícules sobre zombis)[7] la recerca d'una distribuïdora, amb visita al prestigiós Festival de Canes inclosa, no ha estat fàcil. "A Canes no tenia res per posar-me, així que vaig demanar prestat a un amic uns pantalons, però m'anaven massa grans i se'm queien. Vaig trobar una botiga barata amb ocelletes per 10 lliures (11,6 euros), però una camisa blanca eren 35 (40), així que només acudir a una projecció va acabar costant-me molt més que la meva pel·lícula", va relatar al The Daily Telegraph.
El llargmetratge va poder realitzar-se amb tan escàs pressupost gràcies també a l'ús de les xarxes socials Facebook i Myspace, a través de les quals Price va obrir una convocatòria per reclutar secundaris amb els quals completar el seu equip, format finalment per prop de cent persones, encara que la majoria van ser "amics i amics d'altres amics". El film ha generat crítiques positives entre els amants del cinema de terror i continua utilitzant Internet com a eix central per a la seva promoció.
"M'agrada que la gent tingui l'oportunitat de veure la pel·lícula, però no crec que fem una fortuna amb ella", ha ressaltat el creador d'aquest projecte, qui ha assegurat que es conformaria amb guanyar prou per poder rodar la pròxima.
'Colin', del britànic Mark Price, es podrà veure en la pròxima edició del festival de Sitges
Mark Price és un treballador d'una empresa de missatgeria[1] que ha trencat motllos amb la seva primera pel·lícula, Colin, en aconseguir que s'exhibeixi en cines de tot el Regne Unit malgrat haver-la rodat amb un pressupost de 45 lliures (uns 50 euros)[2]. I a què es va destinar l'"exorbitant" pressupost?. "A comprar te, cafè... i palanques" (claus en l'escenografia del llargmetratge), va explicar Price, qui va confirmar que el film es projectarà a l'octubre a Sitges, en el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya [3].
El gal·lès, de 30 anys, és el guionista, director i productor d'aquesta pel·lícula, que arribarà a les sales britàniques coincidint amb Halloween (31 d'octubre) i que explica la història d'un "zombi" des d'una perspectiva diferent de l'habitual [4]: la del propi mort vivent. L'actor Alastair Kirton encarna Colin, un home que és mossegat per un "zombi", mor i ressuscita convertit en un d'ells.
El rodatge es va realitzar entre Gal·les i Anglaterra, va començar a l'agost del 2005 i el seu muntatge es va allargar durant 18 mesos. Per a la gravació es van utilitzar tan sols "dues càmeres domèstiques", ha subratllat Price com a mostra de l'escassetat de mitjans que van haver de sortejar per aconseguir el seu objectiu. Les tasques d'edició les va portar a terme el propi Price a l'oficina on treballa (situada a Londres) amb l'única ajuda d'un ordinador i alguns programes informàtics bàsics, com l'"Adobe Premier 6"[5], una aplicació "molt antiga", en paraules del propi director.
Durant els 97 minuts que dura la pel·lícula, la sang a borbolls que caracteritza el gènere corre per la pantalla, amb escenes especialment sagnants, com una en la qual es pot veure com es clava una estaca a l'ull d'una de les víctimes i que forma part dels tràilers penjats en el web (www.nowherefast.tv). Per recrear la sang es va utilitzar "colorant alimentari -proporcionat per un amic[6]- barrejat amb aigua calenta", ha precisat Price.
Sense roba per anar a Canes
Malgrat alçar-se l'any passat amb el guardó especial del jurat del festival de cinema de Revenant (Seattle, EUA) (especialitzat en pel·lícules sobre zombis)[7] la recerca d'una distribuïdora, amb visita al prestigiós Festival de Canes inclosa, no ha estat fàcil. "A Canes no tenia res per posar-me, així que vaig demanar prestat a un amic uns pantalons, però m'anaven massa grans i se'm queien. Vaig trobar una botiga barata amb ocelletes per 10 lliures (11,6 euros), però una camisa blanca eren 35 (40), així que només acudir a una projecció va acabar costant-me molt més que la meva pel·lícula", va relatar al The Daily Telegraph.
El llargmetratge va poder realitzar-se amb tan escàs pressupost gràcies també a l'ús de les xarxes socials Facebook i Myspace, a través de les quals Price va obrir una convocatòria per reclutar secundaris amb els quals completar el seu equip, format finalment per prop de cent persones, encara que la majoria van ser "amics i amics d'altres amics". El film ha generat crítiques positives entre els amants del cinema de terror i continua utilitzant Internet com a eix central per a la seva promoció.
"M'agrada que la gent tingui l'oportunitat de veure la pel·lícula, però no crec que fem una fortuna amb ella", ha ressaltat el creador d'aquest projecte, qui ha assegurat que es conformaria amb guanyar prou per poder rodar la pròxima.
[1] Director de cine: una d'aquelles professions que et passes anys estudiant-la i pots veure com algú altre, de la nit al dia, també ho aconsegueix però per la via ràpida. I és que o en saps o no en saps.[2] Tinc un mínim d'experiència en fer curtmetratges i altres històries audiovisuals, però si una cosa he après és que es poden fer coses altament currades amb pressupost zero, només és qüestió de ganes i d'inventiva. En canvi, he vist peces absolutament desastroses i tècnicament horroroses amb pressupostos que foten els pèls de punta. Els diners no fan la felicitat ni la qualitat (tot i que ajuden, clar).
[3] Que li projectin la pel·lícula al Festival de Sitges no ens ha de servir com a garantia de la seva qualitat. Si per alguna cosa es caracteritza aquest festival és per tenir la capacitat de tragar-se qualsevol trunyo i programar-lo alegrament. Només cal veure els palmaresos per adonar-nos del nivell esperpèntic dels films presentats (adéu a la possibilitat que mai em donéssin una acreditació per cobrir-lo en nom de l'illa dels monstres).
[4] Una peli de zombies des d'una òptica diferent? Em sorprèn, tenint en compte que els responsables dels tres bilions de pel·lícules del gènere fetes fins ara els hauria d'haver passat per alt aquest nou punt de vista. És el gènere massificat (i inútil) per excel·lència.
[5] M'ha encantat aquesta part, una patada als morros als que marginen el Premiere perquè el Final Cut mola més o l'Avid és més professional. Com a fan del Premiere he de dir que aquest tio o és un nostàlgic o té un ordinador molt antic (la versió 6 és antiga amb ganes), i que un cop més queda demostrat que l'art del muntatge no està en el programa que fas servir, sinó en el muntador.
[6] Els amics. Mai els agraïrem prou les hores i objectes que ens han prestat per ajudar-nos ja sigui com a actors (principalment) o altres tasques més ingrates encara. Des de l'illa exigim ja un monument a l'amic de l'aficionat a l'audiovisual!
[7] Un festival només de cinema de zombies? Digueu-me quan és que intentaré estar a l'altra punta del món aquells dies. Qui coi pot aguantar una tortura tan bèstia?
I ara mireu el trailer. La veritat és que m'ha sorprès molt:
Per si en voleu més, entreu a la pàgina web de la pel·lícula.
2 apreciacions:
hahaha, monument a l'amic de l'aficionat a l'audiovisual, estic d'acord (pobres...)! És veritat, quina mania li tenen a l'Adobe Premiere... jo és el que tinc instal·lat a l'ordinador i que no puc obrir mai perquè és pirata, però també és el que he fet servir sempre per a muntar, a part del windows movie maker (també l'he fet servir, no em fa por reconèixer-ho). A Madrid vaig estar fent un curs d'Avid newscutter, però ves, que no m'agrada, no és tant intuitiu com el Premiere, que el fan servir a les teles grans, i el Final Cut, doncs és d'aquell món guai dels mac... El que també m'agrada bastant (i que més o menys em funciona) és el Sony Vegas...
I amb 50 euros fer una pel·lícula, i que es projecti als cinemes, s'haurà de veure...
i tant, el Vegas. no el faig servir massa per muntar, però és ideal pel tema de convertir formats i fer alguns apanyos que el Premiere a vegades no sap fer. té alguns detalls bons, tot i que per muntar un video tal qual em va millor Premiere.
Publica un comentari