21/08/09

Avatar, punt zero?

Força expectació en el primer passi de la prèvia d'un quart d'hora de la pel·lícula Avatar que s'ha fet aquest divendres als cinemes de les Gavarres de forma gratuïta i en format 3D. A banda de matar la curiositat per saber si realment el film revolucionaria el món del cine o no, la projecció també m'ha servit per estrenar-me en això de les projeccions tridimensionals.

El 3D
Com que era el meu primer cop, evidentment no puc comparar si l'ús que es fa del 3D en aquesta pel·lícula és millor o no que en altres films, però pels comentaris que m'han arribat després de la projecció es veu que sí. La veritat és que hi han composicions de planos en tres dimensions bastant impressionants, i ho són més quan la imatge és completament virtual que quan és real. Cosa lògica, per altra banda.

El que no sé és si aguantaria dos hores amb les ulleres, ja que el mal que fan als ulls és considerable i acabes amb un cert mareig. Val, potser estem pecant de novatos, però hosti, una mica incòmode és. A banda, la putada del 3D és que estàs tan pendent d'assimilar aquest nou món audiovisual que estàs per tot menys per l'argument i els diàlegs de la pel·lícula. Clar que en aquesta ocasió això no importava, i ha estat més aviat un escalfament. Però em veuria amb dificultats per no descentrar-me de la trama en una projecció íntegra. O és que les trames, com sembla cada cop més, estan destinades a ser secundàries en pro dels focs d'artifici?


La pel·lícula

Efectes especials, efectes especials i una mica més d'efectes especials. Tal i com prometien, són els millors que haurem vist fins ara, cosa per altra banda poc difícil tenint en compte el molt millorable nivell des que els ordinadors s'encarreguen d'aquesta faceta. Sí, sóc molt puritano en aquest sentit, i també en aquest quart d'hora he vist alguns detalls que m'han cantat, però és que no ho puc evitar. Això sí, s'han aconseguit expressions facials i il·luminacions que són dignes d'aplaudir, i escenes d'acció molt ben planificades.

Però clar, on està el límit? Hem contemplat molts minuts en què no vèiem res real. Podia ser tant una pel·lícula com la presentació d'un videojoc. Val, ho hem disfrutat, però d'una altra manera. Si això revoluciona el món del cinema, potser és que ja és una altra cosa diferent al cinema. Un nou format d'espectacle audiovisual en 3D. Als videoclips els considerem videoclips enlloc de curtmetratges, no? Doncs qui sap si ens haurem de començar a inventar un nou terme.

Per cert, m'encanta que James Cameron s'hagi decidit a fer aquest tipus de campanya promocional. Segurament haurà aconseguit despertar la curiositat de molta més gent, i estic convençudíssim que més d'un 95% dels que haurem anat avui a l'Avatar Day aniran a veure el film quan l'estrenin, i la gran part en 3D. Tot i que la veritat és que tinc curiositat per veure tot això en 2D.

4 apreciacions:

òscar ha dit...

se'n està parlant tant i generant una expectativa tal que, inevitablement, estic esperant la peli ja. i si cal portar ulleretes tota l'estona; les portarem. coses més rares segur que he fet! :)

Fred McMurray ha dit...

No és cap peli. És el meu anàlisi sobre la vida fet com si fos una crítica de cine. El poster és Photoshop d'altres pelis on surt la paraula Life.
El pseudònim J.C. (Jesus Christ) entre d'altres... pensava que s'entenia prou bé. Veig que no, però tan se val

Roser ha dit...

Jo tinc curiositat per saber com eren les ulleres: aquelles cutres de cartró que donaven a l'Imax o s'han modernitzat i ja és una cosa més "consistent"? Jo m'imagino que si la cosa tira per aquí i hem de veure moltes pel·lis amb ulleres acabaran fent unes rayban wayfarer o algo per l'estil que et deixen i a la sortida les tornes... A que et faria ràbia?!

L'illa dels monstres ha dit...

òscar: sí, tot i que tampoc en sento parlar tant en lloc que no siguin blogs afins a aquesta temàtica. suposo que cap al Nadal la cosa es començarà a fer insoportable. a la projecció que vaig anar deu ni do la gent que hi havia, i això que es feien bastants passis

Fred: ja t'he contestat al teu blog sobre el meu despiste inadmisible

Roser: doncs quan les vaig veure, lo primer que vaig pensar va ser que eren ulleres Pinkertones jajaja, bueno, no és que siguin igual, però m'ho van recordar. passa que si portes ulleres ja de per si com jo és una mica putada perquè portes una carregamenta damunt el nas que és la hòstia.

Blog Widget by LinkWithin