Apa! (els crítics se'n van de tripada hippy)

A mesura que passa el temps i que vaig veient pel·lícules cada cop faig menys cas del que diuen els crítics cinematogràfics, alguns excessivament pedants i altres que regalen estrelles a qualsevol objecte en moviment. Amb Up, però, m'havia deixat endur pels bons comentaris que la deixaven a l'alçada de les grans obres mestres que passen a la història com a referents d'una dècada o fins i tot d'una generació. I m'havia deixat endur perquè l'anterior pel·lícula de Pixar, Wall·E, m'havia semblat no només una gran obra d'animació (que també), sinó també un excel·lent exercici cinematogràfic.

Llegim algunes de les crítiques que es poden trobar resumides a la fitxa de la pel·lícula a filmaffinity:

"Una simple obra maestra. Entre Chaplin y 'El mago de Oz', 'Up' ofrece un delicado y nada afectado homenaje al cine, a su historia. (...) el recurso de las tres dimensiones es empleado con una sabiduría pocas veces vista." (Luis Martínez: Diario El Mundo)

"'Up' encierra secuencias que son ya momentos de verdadera antologí­a en la historia del cine de animación" (Borja Hermoso: Diario El País)

"«Up» encuentra el camino más corto para llegar desde la poética de Julio Verne hasta el lirismo surrealista de la pintura de René Magritte. Pasa, por supuesto, por el cine de Hayao Miyazaki y Charles Chaplin." (Sergi Sánchez: Diario La Razón)

"El inicio es literalmente arrasador, un magistral y profundísimo retrato del ser humano (...) Así es 'Up', un abanico conmovedor que se despliega ante la mirada de niños y adultos (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)

Un cop vista la pel·lícula i llegint aquestes crítiques arribo a la conclusió que amb el passi de premsa regalaven tripis, perquè si no no s'expliquen unes valoracions tan psicotròpiques. Lirisme surrealista? Un retrat magistral i profund de l'ésser humà? Up és una pel·lícula més aviat convencional, que tira més de fórmula que d'innovació i que no conté la màgia que promet. Per mi el recurs de fer enlairar la casa amb globus està desaprofitada, i el drama personal del protagonista s'agafa pel pèls (no m'agrada com l'expliquen, potser massa mà de Disney, qui sap).

Si amb Wall·E (altre cop la comparació) teníem una lliçó de com explicar sense paraules, aquí tenim una classe tirant a normal de com resumir la vida d'un bon home en pocs minuts. Sense sorpreses, amb algun toc emotiu però per mi poc efectiu. Un cop superada la primera part de la pel·lícula ens trobem amb elements cada cop més tòpics com per exemple sentir gossos que parlen. Que val que tècnicament no parlen perquè porten un collaret, però al cap i a la fi és el mateix.

Si dèiem abans que el vessant dramàtic del film no em va acabar de convéncer, tampoc ho va fer l'humorístic. Alguns tocs d'humor estan ben trobats i fan riure, però altres recorden el nivell de pel·lícules d'altres productores d'animació 3D que en teoria estan a anys llums de Pixar.

Però bueno, no us penseu ara que Up és una mala pel·lícula. Després de desmitificar-la, cal dir que està bé, entreté, tècnicament està molt bé (tot i que no sorprèn) i serveix per passar una molt bona estona. La llàstima és que el punt de partida tenia molt potencial, però han acabat per donar molta més importància a l'aventureta per la canalla que no pas a aspectes molt més interessants pels quals han passat de puntetes. Evidentment, segueix superant molts altres productes d'animació 3D, tot i que ni s'aproxima al nivell de qui? De Wall·E, clar.

P.D.: Què curiós que aquí la pel·lícula l'hagin deixat titulada com a Up, no? No li han posat ni ¡Vamos hasta el cielo! i el que és encara millor: no li han posat cap subtítol del palo: Up. Viajando por las nubes.