Transició i somnolència

Setmana de transició entre grans estrenes (Harry Potter i la imminent Up), en què hi han uns quants títols però gairebé cap té números ni per ser un èxit de taquilla ni per ser una obra mestra.

Asalto al tren Pelham 123 és un remake del film de 1974 Pelham uno, dos, tres, un notable i entretingut thriller protagonitzat pel gran Walter Matthau i Robert Shaw que l'altre dia es va projectar aquí a l'illa (i per tant, d'aquí poc, en caurà el comentari corresponent). En la nova versió, que han hagut de subratllar amb lo de Asalto al tren per si la gent no ho tenia prou mastegat, està protagonitzada per dos actors de la mandra més suprema: Denzel Washington (per molt que tingui dos Oscar) i John Travolta (per molt que en el seu dia immortalitzés a Vincent Vega). Veient-ne el cartell, els badalls es multipliquen. Dirigeix Tony Scott.

Imago Mortis és una pel·lícula de terror de coproducció italiana, irlandesa i espanyola (sí, segueixen insistint) amb l'aparició d'un Álex Angulo que el dia que ensenyaven el significat de la paraula no al col·legi estava malalt. Arriba un punt en què no cal ni comentar les sinopsis d'aquestes pel·lícules, perquè ja poden ser bons els punts de partida, que després t'acabes trobant una altra cosa. A l'espera de crítiques, sensacions i opinions alienes, perquè personalment no pagaré per arriscar-me a saber què tal és.

I ara en sèrie i en format metralleta, la resta d'estrenes de la setmana (aneu en compte que barrejarem de tot): Ex (una altra comèdia europea, en aquest a mitges entre Itàlia i França sobre l'originalíssim tema de les relacions de parella); Paisito (una pel·lícula més independent que ens arriba amb la gens despreciable xifra d'11 mesos de retard); Cinco días en Saigon (la quota oriental de la setmana, que com no podia ser d'altra manera té bastantes bones puntuacions); Nueva York para principiantes (just al contrari que la seva predecessora en aquesta enumeració d'estrenes), i Arráncame la vida (amb un d'aquells cartells que et provoquen de tot menys ganes de veure-la).

La setmana que ve aquest post tindrà més suc i segurament serà més llarg perquè hi hauran unes quantes coses a comentar més interessants que les d'avui. Seguiu (i sigueu) atents.