Tiersensorpresa

Aquest matí m'he despertat sabent que a la nit no faria res especial. Però coses de la vida, algú m'ha temptat per anar al concert d'aquesta nit de Yann Tiersen i ja que últimament el tema concerts el porto deficientment he decidit acceptar. No sóc gaire coneixedor de Tiersen, lo suficient per saber que porta uns quants anys per aquest món tocant música més enllà de la reiterada banda sonora d'Amelie, però mai m'he sentit atret per investigar la seva obra.

Un dels alicients per dir que sí a la proposta d'anar al concert era que el músic bretó venia amb banda rockera, guitarrera, i que els acordions ni els ensumaríem, i així ha estat. Dos guitarres, un baix, bateria, teclats i a estones violí. Parts instrumentals carregades de post-rock a estones delirant que deu haver sorprès a més d'un, a mi el primer i de manera més que positiva. Els moments d'intensitat musical, això sí, contrastaven amb els escassos moments en què Tiersen cantava amb un acompanyament molt més calmat.

Veient com ha anat la cosa m'atreviria a classificar quin tipos de sensacions deu haver viscut la gent al finalitzar el concert:

• Els que anavem a provar amb incertesa i ens hem endut una molt bona sorpresa, amb música intensa i a estones fins i tot desmesurada en intensitat (en el bon sentit).
• Els que esperaven Amelie i acordions i que deuen haver flipat en colors. Us asseguro que he vist algú entre el públic que conec i que mai haurà sentit un parell de guitarres a la vegada i que deu haver al·lucinat al veure que existeix música així.
• Els coneixedors de l'obra de Tiersen, que deuen haver marxat satisfets però no sorpresos, perquè ja esperaven una cosa així.

Per cert, el so de la Noovo molt bé, haurien de fer més concerts allà, ja siguin de talla internacional o de gent més propera. Ara només falta voluntariosos que promoguin actuacions en directe en aquest espai.

P.D.: Tiro de Google Imatges ja que la càmera ha decidit no acompanyar-me aquesta nit.