Per fi

Per fi una setmana en què es poden parlar de noms més o menys interessants pel que fa a estrenes cinematogràfiques. Com haureu deduït per la data de publicació d'aquest post, hi ha estrena en dijous (Up) tot i que el gruix de pel·lícules surten a escena el divendres, com sempre.

Després de l'èxit aconseguit per l'excel·lent WALL·E (comentari a l'illa) ara fa un any, els estudis Pixar estrenen avui dijous la seva nova i esperadíssima producció, Up, que no ha fet més que recollir crítiques boníssimes que la comparen amb grans obres mestres de la història del cel·luloide. El que podria semblar exagerat em sembla raonable tenint en compte el potencial de l'anterior film d'aquests estudis d'animació. I és que Pixar que té un avantatge brutal i pràcticament insalvable respecte altres productores del gremi que semblen estancades sense remei. Són la Champions League del 3D.

Arrástrame al infierno sembla, a simple vista, la típica pel·lícula de terror que aterra a les cartelleres per arrastrar-s'hi durant tres o quatre setmanes i després desaparèixer sense que ningú la recordi mai més. Que la dirigeixi Sam Raimi, però, canvia les coses. I no perquè aquest home sigui el responsable de la saga Spiderman, de la qual només he pogut suportar escassos minuts de la primera part, sinó perquè pel que es veu Raimi ha tornat als origens creant una cinta de terror i humor com tan bé sabia fer. L'experiència em diu que no cal fiar-se'n gaire d'aquests retorns als origens, però de moment les crítiques són més que bones. Caldrà veure-la, ja ni que sigui per veure si hi trobem alguns dels recursos utilitzats per Raimi a l'antològica i brutal trilogia d'Evil Dead.

Una altra pel·lícula que té bona pinta és Desgracia, protagonitzada per un d'aquells actors que sempre ve de gust veure en una pantalla: John Malkovich. De producció australiana i sudafricana, es tracta d'un drama sobre un professor d'universitat que es refugia a la granja de la seva filla després de deixar la feina arran d'una aventura amorosa viscuda amb una alumna. Ens l'apuntem per veure-la quan es pugui.

I ara un premi per aquells cinèfils de postal que tant se la pelen es desviuen pel cinema de Wong Kar Wai. Ara que ja és un director amb fama reconeguda i prestigi absolut tot i firmar tostonazos com Deseando amar o 2046, reestrena Ashes of Time, film de 1994 que en el seu dia no va poder muntar de la manera que va voler. Sota el títol d'Ashes of Time Redux, doncs, ens arriba aquesta versió fidel als desitjos del realitzador oriental.

La resta d'estrenes ja no em mereixen tant de comentari ja sigui perquè em semblen uns bodrios en potència o perquè les dades que en tinc són més aviat tirant a zero. En el primer grup trobem Sexdrive (llegiu aquest post de Publicidad en Escabeche sobre la campanya promocional del film) i Un trabajo embarazoso. Al segon grup, Acné (film que va ajornant la seva estrena i de tant en tant te la vas trobant a la llista d'estrenes) i Rojo oriental.

I després de, per fi, un post d'estrenes on hem pogut parlar de cine, haurem d'esperar unes quantes setmanes per tornar a trobar coses interessants.