Llops amb pell de corder a la cartellera

Cremem una setmana més d'estrenes estiuenques però sorprenentment no hi ha cap pel·lícula destinada al públic infantil. Bueno, La proposición vindria ser la proposta més infantil perquè ningú amb certa edat li faria gràcia una pel·lícula amb aquest títol i encara menys si la protagonista és Sandra Bullock, persona capaç de fer-te avorrir qualsevol film abans de veure'l. Però bueno, que es veu que també té un públic i legions de fans, que un dia quasi em degollen després de fer notar les seves pocs dots artístiques. De moment per l'únic que em serveix la pel·lícula és per seguir fent comparacions de portades de films que cohabiten a la cartellera:

En fi, parlem de cine. Gus Van Sant estrena una altra pel·lícula després que ens arribés Mi nombre es Harvey Milk per allà al gener. Paranoid Park, però, és anterior a aquella i arriba a les pantalles d'aquí amb un retard de només 21 mesos. Arribarà un dia que no podran estrenar una pel·lícula perquè el format en que ha estat feta ja haurà deixat d'existir.

Després de fer Borat, film que em va decepcionar enormement, Sacha Baron Cohen es posa l'uniforme de dissenyador de moda a Brüno per enfotre-se'n del món de les passarel·les. Suposo que els que van disfrutar amb les peripècies del reporter kazakh tenen possibilitats de fer-ho amb Brüno, però els que no ens costarà molt donar-li una oportunitat.

Més coses: V.O.S. és una pel·lícula basada en l'obra teatral homònima de Carol López que vaig tindre l'oportunitat de veure farà uns tres anys a Valls per motius laborals. Sincerament, no recordo si em va agradar o no, el que més recordo d'aquella funció és el bé que em va caure un dels actors protagonistes, Paul Berrondo, quan el vaig entrevistar. Precisament la pel·lícula compta amb els mateixos quatre actors de l'obra teatral. A la direcció, Cesc Gay, un d'aquells directors sobrevaloradíssims que facin el que facin comptarà amb la pràctica onanística desmesurada en honor seu d'una bona legió de cinèfils de postal.

Paintball és una pel·lícula espanyola i de terror, dos conceptes perillosos i més si ens venen la portada com si fos un videojoc. Veient el trailer fa temps em pensava que es tractava d'una paròdia del gènere, però veig que no, que la cosa va en sèrio. Jo ja us deixo que l'aneu a veure per mi.

I queden per comentar dos pel·lícules de tall ben diferent. Per una banda tenim Un novio para mi mujer, una d'aquelles comèdies argentines que fa uns anys hauria protagonitzat sens dubte un Ricardo Darín que ja no es deixa veure tant per la gran pantalla (o això em sembla a mi). L'altra pel·lícula és una d'aquelles que et fan agafar son a l'instant de veure el cartell, el títol, la sinopsi i qualsevol cosa que se li pugui associar: Más allá de la duda. Au, a dormir!