Ei, ei, ei

Són les 12h i ara deu estar a punt de començar l'últim programa de la història del Minoria Absoluta. Ja sé que ja en vaig fer referència quan van fer públic que plegaven, però és de justícia, després dels grans moments que ens han donat durant 9 anys, fer-los un petit i molt humil homenatge des de l'illa el dia que diuen adéu.

Ahir dijous els van tenir a El món a Rac1 (podeu escoltar-la a la ràdio a la carta de la web) i costava de creure que haguem de renunciar als migdies (i mitjanits en redifusió) de diversió política. Despedir-se quan són líders d'audiència i les coses van rodades és, a banda d'assenyat, dolorós.

Han estat un exemple brutal de com aproximar la política a la gent, una cosa que tants periodistes i mitjans persegueixen i que tants pocs aconsegueixen. I per si fos poc, amb dosis d'humor d'aquell de partir-te la caixa. D'aquí el seu merescut èxit.

I ara qui ens farà el programa que ens mereixem?