Així sona l'illa durant la primera meitat d'estiu

Ja va sent hora de fer un molt resumit repàs d'algunes de les moltes coses que estan sonant últimament a l'illa. A qui pugui interessar, que agafi paper i boli (o que obri un Nuevo documento de texto.txt). Començarem per les novetats i seguirem amb discos més antics.

Novetat: Kasabian - The West Rider Pauper Lunatic Asylum
Kasabian és un grup que em crea sentiments estranys. Té temazos de calibre considerable (la majoria dels quals semblen bastant accessibles), després tenen cançons que costen més però que amb el temps vas sabent assaborir i d'altres que em segueixen passant desaparcebudes tot i les oportunitats que li dono. No sabria dir si són una gran banda o si és un grup que fa mitjos discos bons. L'únic que tinc clar és que el fins ara últim treball seu m'està enganxant bastant, començant pel primer single, Vlad the Impaler i continuant pels talls de diferent índole que van farcint l'àbum. Aquí teniu tres singles perquè tasteu algunes de les essències més accessibles d'aquest més que recomanable The West Rider Lunatic Asylum (us recomano el primer videoclip, m'encanta, encara que la cançó hagi estat retallada considerablement en quant a durada respecte a la versió de l'album):

Novetat: Riceboy Sleeps - Riceboy Sleeps
Jónsi, cantant de Sigur Rós, inicia un nou projecte paral·lel juntament amb el seu company Alex que porta per títol Riceboy Sleeps. Aquest primer album és, així d'entrada, bastant indigest i recorda molt els moments més ambientals de Sigur Rós. Es tracta d'un d'aquells discos que costa i molt de posar al reproductor, i que quan ho fas probablement a la segona cançó ja has oblidat que l'estàs escoltant. Potser per moments més tranquils, silenciosos i transitoris adquireix la dimensió adequada, i qui sap si sota aquesta primera capa hi ha un interior interessant.

Novetat: Japandroids - Post Nothing
Del blog de La Voz Telúrica vaig pescar la recomanació d'una banda formada per dos nois canadencs que toquen solsment guitarra i bateria: Japandroids. Una aposta de so brut, cru, relativament espès però que té un d'aquells no-sé-què que fa que et posis el disc uns quants cops al llarg d'una setmana. Caldrà veure futurs treballs quina evolució experimenten i quins horitzons ens poden explorar. Aquí teniu un tema per si us ha picat la curiositat.

Sleepytime Gorilla Museum - Grand Opening and Closing
Una altra escolta fruit de la recomanació d'un blog, en aquest cas de Furia contra la máquina. Rock experimental seria una de les diverses etiquetes sota les quals Sleepytime Gorilla Museum confeccionen les cançons d'aquest disc editat l'any 2001 i que compta amb passatges molt diferents entre si, però tots igualment costosos de digerir. Moments propers al metal que em recorden poderosament als grandiosos Mr. Bungle que contrasten amb altres passatges de veu femenina i energia continguda. Aquí teniu un bon tema per introduir-se en aquest disc.

Davie Allan & The Arrows - Apache '65
Amb tanta calor sempre bé de gust passar-te una tarda descobrint velles glòries de la música surf dels anys 60. Agafem aquest disc de Davie Allan & The Arrows com a mostra d'aquestes sessions anticalor i antiefectes negatius de l'estiu en general. Com prendre's una cervesa freda en una copa gelada en plena tarda de juliol xafogós.

I a banda de tot això, moltes coses més, provant amb Talking Heads, Superchunk, Soft Machine, The Sunday Drivers, Holy Fuck; donant l'enèsima oportunitat a Faith No More, i repescant discos enterrats com ara l'homònim d'Slipknot i d'altres de més recents com Escuela de zebras i Supercrepus de Joe Crepúsculo, a qui algun dia li haurà de caure un post en aquest bloq.