Comencem la setmana a l'illa fent un repàs de les últimes cinc pel·lícules que s'hi han vist.
¿Hacemos una porno? / Zack and Miri Make a Porno (Kevin Smith, 2008). Kevin Smith hauria de replantejar-se unes quantes coses. Primer, no incloure tantes referències a altres pel·lícules, sèries i personatges de culte, perquè n’hi ha tantes que només una minoria fan gràcia i les altres estan introduïdes amb calçador. I segon, que deixi de ser tan pastel i cursi. La història principal de la pel·lícula és insoportable, i se salva pel seu embolcall, que encara que tingui aspecte de pel·lícula burra, segueix tenint aquells tocs de
Kevin Smith que encara funcionen. Però que renovi una mica, hi sortirà guanyant. Tot i això, pensava que seria pitjor.
6/10
Arma fatal / Hot Fuzz (Edgar Wright, 2007). Pel·lícula que continua l’escola iniciada amb
Zombies Party (del mateix director) que intenta ser una comèdia amb tints de paròdia del gènere policial però que no aconsegueix fer gràcia en cap dels seus gags. La seva millor arma (per fer un xiste fàcil) és el seu tram final, la llàstima és que per arribar-hi el camí es faci tan llarg. Per cert, l’estil visual està molt treballat, però acaba per saturar tant voler ser la hòstia en cada plano.
4/10
Canciones del segundo piso / Sånger från andra våningen (Roy Andersson, 2000). Sorprenent i surrealista pel·lícula sueca sobre la desesperació humana immersa en el caos social. Les intencions són boníssimes, però el producte no acaba de funcionar. De la curiositat inicial es passa a un cert desencís i avorriment a mesura que avança la pel·lícula. Tot i això, s’agraeixen aquest tipus de propostes que suposo que funcionen millor amb un segon visionat per tal d’entendre la multitud de missatges que conté aquesta obra que a molts els recordarà a
Lynch.
7,5/10
Agárralo como puedas 33 1/3. El insulto final / The Naked Gun 33 1/3: The Final Insult (Peter Segal, 1994). Leslie Nielsen és el Déu absolut de la comèdia absurda, i la saga
Agárralo como puedas la seva bíblia.
Ja vam fer notar les excel·lències de la saga en un post, però ho tornem a fer. Encara que es tracti d’una tercera part, et segueixes descollonant del primer a l’últim segon de metratge. Cada broma està mesurada gairebé al mil·límetre perquè la cosa no es converteixi en una successió d’esdeveniments inconnexos, un dels grans problemes de la merda de pel·lícules paròdiques que fan ara. No li dono un 10 perquè hi va haver un acudit que no em va fer gràcia i perquè en comparativa les dos primeres parts potser encara són més bones. Té una nota alta perquè compleix els objectius de manera sobrada.
9/10
El odio / La Haine (Mathieu Kassovitz, 1995). Pel·lícula de culte que tenia pendent des de feia temps i de la que me n’esperava una altra cosa. Pensava que tindria un contingut molt més dens, en què parlaria molt de les problemàtiques socials en els barris de la França de la immigració. La pel·lícula, en efecte, està contextualitzada en l'estat d'agitació dels barris marginals dels afores de París, però la història en si dels tres nois protagonistes és força senzilla i quotidiana. Se'ns mostra un dia en les seves vides, en què veiem les contraposicions de l'odi i la raó, i la mediació entre els dos extrems. Pensava que m'impactaria molt més, però tot i això, el film té un no-sé-què que em va deixar satisfet, a banda d'algunes escenes de les que recordes durant temps. A més, en l'aspecte visual hi ha unes quantes coses interessants.
8,25/10
¿Hacemos una porno? / Zack and Miri Make a Porno (Kevin Smith, 2008). Kevin Smith hauria de replantejar-se unes quantes coses. Primer, no incloure tantes referències a altres pel·lícules, sèries i personatges de culte, perquè n’hi ha tantes que només una minoria fan gràcia i les altres estan introduïdes amb calçador. I segon, que deixi de ser tan pastel i cursi. La història principal de la pel·lícula és insoportable, i se salva pel seu embolcall, que encara que tingui aspecte de pel·lícula burra, segueix tenint aquells tocs de Kevin Smith que encara funcionen. Però que renovi una mica, hi sortirà guanyant. Tot i això, pensava que seria pitjor. 6/10
Arma fatal / Hot Fuzz (Edgar Wright, 2007). Pel·lícula que continua l’escola iniciada amb Zombies Party (del mateix director) que intenta ser una comèdia amb tints de paròdia del gènere policial però que no aconsegueix fer gràcia en cap dels seus gags. La seva millor arma (per fer un xiste fàcil) és el seu tram final, la llàstima és que per arribar-hi el camí es faci tan llarg. Per cert, l’estil visual està molt treballat, però acaba per saturar tant voler ser la hòstia en cada plano. 4/10
Canciones del segundo piso / Sånger från andra våningen (Roy Andersson, 2000). Sorprenent i surrealista pel·lícula sueca sobre la desesperació humana immersa en el caos social. Les intencions són boníssimes, però el producte no acaba de funcionar. De la curiositat inicial es passa a un cert desencís i avorriment a mesura que avança la pel·lícula. Tot i això, s’agraeixen aquest tipus de propostes que suposo que funcionen millor amb un segon visionat per tal d’entendre la multitud de missatges que conté aquesta obra que a molts els recordarà a Lynch. 7,5/10
Agárralo como puedas 33 1/3. El insulto final / The Naked Gun 33 1/3: The Final Insult (Peter Segal, 1994). Leslie Nielsen és el Déu absolut de la comèdia absurda, i la saga Agárralo como puedas la seva bíblia. Ja vam fer notar les excel·lències de la saga en un post, però ho tornem a fer. Encara que es tracti d’una tercera part, et segueixes descollonant del primer a l’últim segon de metratge. Cada broma està mesurada gairebé al mil·límetre perquè la cosa no es converteixi en una successió d’esdeveniments inconnexos, un dels grans problemes de la merda de pel·lícules paròdiques que fan ara. No li dono un 10 perquè hi va haver un acudit que no em va fer gràcia i perquè en comparativa les dos primeres parts potser encara són més bones. Té una nota alta perquè compleix els objectius de manera sobrada. 9/10
El odio / La Haine (Mathieu Kassovitz, 1995). Pel·lícula de culte que tenia pendent des de feia temps i de la que me n’esperava una altra cosa. Pensava que tindria un contingut molt més dens, en què parlaria molt de les problemàtiques socials en els barris de la França de la immigració. La pel·lícula, en efecte, està contextualitzada en l'estat d'agitació dels barris marginals dels afores de París, però la història en si dels tres nois protagonistes és força senzilla i quotidiana. Se'ns mostra un dia en les seves vides, en què veiem les contraposicions de l'odi i la raó, i la mediació entre els dos extrems. Pensava que m'impactaria molt més, però tot i això, el film té un no-sé-què que em va deixar satisfet, a banda d'algunes escenes de les que recordes durant temps. A més, en l'aspecte visual hi ha unes quantes coses interessants. 8,25/10
4 apreciacions:
iaiii... se m'ha esborrat el comentari! Hi torno!
Doncs això. Que "Arma Fatal" recordo haver-la vist. No en diré res, crec que la teva qualificació ho diu tot. Fins i tot la traducció del títol és nefasta.
Lieslie Nielsen és bon actor de comèdia, un referent, sí, però potser és per haver-lo vist tant a les tardes de Telecinco i d'Antena 3 quan no hi havia res a fer o plovia a mars que li tinc mania.
Veig que en posts passats has parlat de Brüno. No sé si deu ser com Zoolander (a mi Zoolander em va agradar, la idea la vaig trobar innovadora en el seu temps, tampoc era jo molt crítica). I la de la Bullock, bé, jo no sóc cap fan de la Bullock i no l'aniria a vore, però he sentit crítiques bones, no obstant.
Jo és que no sé què passa, però mai em canso de veure la trilogia d'Agárralo como puedas, m'entren com un got d'aigua freda en ple estiu. Serà que de petit quan disfrutava més era quan veia pel·lícules que ja havia vist. Ara ja no em passa tant, però amb casos com aquest sí.
Per cert, Zoolander no l'he vista, tot i que se'm fa una mica costa amunt veure-la, sincerament.
Aquesta vegada has posat moltes pelis que he vist. La del Kevin Smith, la nota em sembla excessivament generosa, la peli és una bona merda amb un parell de gags salvables i els altres de vergonya aliena. Molt cutre, i això que Smith era genial abans... abans.
Hot Fuzz (em nego a reporduir l'estúpid títol espanyol) em va agradar força, i només per l'homenatge a Le llaman Bohdi ja se'm van guanyar. Mereix més nota que la del nyonyo d'en Kevin.
Últimament he començat amb la trilogia de Agárralo como puedas (em falta la 3, però vaja que ja l'he vist molts cops). Sí, són genials, però com la primera cap (la segona no em va semblar tan bona com la primera, tornant-la a veure fa pocs dies). Tot i que totes tenen gags INCREÏBLES. Em quedo amb l'actuació d'Enrico Palazzo a l'estadi de beisbol, genial!
Jeje sabia que trobaries la nota de la del Kevin Smith exagerada, però ja et dic, pensava que seria pitjor.
Ara m'has fet agafar ganes de veure la de l'estadi de beisbol... però no cal ni que me la baixi, que segur que en menys d'un parell de setmanes la fan o a Telecinco o a la Sexta, que és on vaig veure la 3a (o la 33a)
Publica un comentari