28/06/09

Metadona per a losters

Ja fa unes setmanes que va acabar la 5a temporada i encara falten més de 200 dies pel començament de la sisena, però les notícies, anècdotes i derivats al voltant de LOST segueixen esquitxant de tant en tant. Aquí teniu un recull del que durant aquesta setmana que estem deixant enrera hem anat trobant-nos per la xarxa.

Per començar, l'anècdota que va protagonitzar el guitarrista de Delinqüentes, un grup que no us aconsello escoltar en absolut. Resulta que després d'una dura sessió promocional a Madrid va sortir de festa per desconnectar. Davant la passivitat de la gent que l'acompanyava, va sortir a l'aventura sol i va conèixer un guiri amb qui es van fer amics. Qui no s'ha fet mai amic d'un guiri en plena nit de festa? Quan el tio va veure que a cada bar que anaven se'ls llençava la gent a sobre però no per ell, sinó pel guiri, que no parava de firmar autògrafs, va haver-li de preguntar tu ets famós o què? I sí, era més famós el guiri que ell. Perquè el guiri era Mathew Fox (Jack a LOST) i estava per Madrid fundint el dia abans d'anar a El Hormiguero a que li fessin una entrevista marca de la casa (marca de la casa = de vergonya aliena). Aquí teniu l'explicació ampliada.

Ara viatgem fins a Bolívia, on l'informatiu de la cadena PAT presumia de tenir unes fotos fetes per un dels passatgers de l'avió d'Air France que es va estavellar al Brasil. Resulta, però, que aquestes imatges no eren res més que fotogrames de la sèrie LOST, de quan l'avió es parteix per la meitat i la gent comença a sortir volant. Qui també es devia partir és qui va enviar les imatges davant la inutilitat dels redactors. Que algú els regali la primera temporada de la sèrie i la vagin veient en els consells de redacció de cada matí:


La careta de LOST és lo més simple que un es pugui imaginar. Per sort existeix la imaginació dels internautes que de tant en tant dóna bons fruits, o si més no peces curioses com aquesta intro de LOST en el cas que es tractés de la típica comèdia nord-americana de finals dels 80 i principis dels 90:


I acabem amb un anuncis que no és res de l'altre món però que era inevitable fer un dia o altre (sí, ja té uns quants anys):



0 apreciacions:

Blog Widget by LinkWithin