Professors a les sales de cine

Aquesta setmana s'estrenen sis pel·lícules (sense comptar les variacions d'última hora), i en tres d'elles el protagonista és un professor. A més, dos d'aquests mestres són de literatura, mentre que l'altre és de cuina.

Ja us dic ara que trobareu pocs articles cinèfils als mitjans que comencin el repàs d'estrenes de la setmana d'aquesta manera, però sincerament és el que més m'ha cridat l'atenció de tot el panorama. Però bueno, si ens ho mirem d'una altra manera, tenim la sort que només ens encolomen un bodrio blockbuster aquest divendres, Noche en el museo 2 (on diria que no apareix cap professor com a protagonista).

Viggo Mortensen interpreta a Good un dels professors de literatura, més concretament un docent de l'Alemanya d'entreguerres que veu com la seva novel·la comença a ser usada per la propaganda governamental. Es tracta d'una producció entre el Regne Unit i Alemanya, i podria dir que és interessant, tot i que les crítiques que ha recollit fins ara em fan ser bastant fred en aquest aspecte.

L'altre professor de literatura és d'una pel·lícula més minoritària, una producció mig britànica i mig txeca: Sueños de juventud. Josef, que així es diu el protagonista, decideix deixar el món de la docència i es dedica a buscar altres feines amb què seguir ensenyant coses a la societat. No té males puntuacions a filmaffinity, i les anteriors pel·lícules del director (Jan Sverák) també tenen bona nota. La putada és trobar algun lloc on la facin.

Finalment, l'últim professor és de cuina i el trobem en una comèdia espanyola, Secretos de cocina. El meu prejudici és el mateix que molta gent es deu estar fent ara: típica comèdia prescindible. Ja veurem, el temps dirà. Si algú la veu i vol donar referències, endavant.

Ja per acabar, i deixant de banda els professors, tenim un parell de pel·lícules més. Per una banda, la comèdia italian Vacaciones de ferragosto, una cinta que dura una hora i quart i que no té de moment males crítiques. L'altra estrena que queda és una iraní (toma ya) de títol El caballo de dos piernas, i que per ara té una nota baixíssima a filmaffinity de 4,2 (un desastre). Per a més referències, està dirigida per Samira Makhmalbaf, responsable de pel·lícules que en el seu dia van obtenir cert renom com A las cinco de la tarde i La pizarra, a banda que va participar en el film col·lectiu sobre l'11-S.

Per cert, si voleu recomanar pel·lícules que hagueu vist últimament al cine (o a casa) endavant, tota aportació és bona!