La sueca és la destacada aquesta setmana

Aquesta setmana és la de l'adaptació de la primera part de la trilogia Millennium, Millennium 1: Los hombres que no amaban a las mujeres. L'obra d'Stieg Larsson ha arrasat arreu per la qual cosa era inevitable una adaptació a la gran pantalla. Això sí, en aquesta ocasió són els mateixos suecs qui la fan, tot i que el director sigui danès. Suposo que més endavant els nord-americans ja hi fotran la grapa.

La pel·lícula dura dos hores i mitja i és fosca, com dirien alguns. No té mala pinta, tot i que suposo que no tardaran a sortir (si no ho han fet ja) veus que diguin allò tan trillat que la novel·la era millor que la pel·lícula (d'aquesta sentència un dia en vull dedicar un post).

Amb aquesta estrena, es donarà un cas curiós: conviuran a la cartellera dos films suecs (l'altre és Déjame entrar) que es poden veure en les sales més comercials, i a sobre amb bastant d'èxit pel que fa a la ja estrenada. A més, a saber quants anys fa que una pel·lícula sueca és l'estrena destacada de la setmana.

Una pel·lícula de la que no en sé pràcticament res, però que em crida l'atenció per la seva sinopsi (i pel fet que sigui mig producció britànica) és Radio encubierta, que ens parla de l'època daurada del pop als anys 60 i de les ràdios clandestines de rock. Les puntuacions varien bastant depenent d'on les miris.

Altres estrenes de la setmana són: Notorious (sobre la vida del raper Notorious B.I.G.), El milagro de Henry Poole, i Presencias extrañas (quant de temps sense que estrenéssin una pel·lícula de por clònica amb nens d'ulls negres pel mig).

Ja per acabar, un documental: Eloxio da distancia, que ens parla sobre la vida en una comarca gallega apartada del món urbà. Tan interessant com minoritària és la proposta, que ja veurem a quines sales arriba.