8,20

Ja feia molts dies que no hi havia repàs de cinc pel·lícules, i és que entre una cosa i l'altra el ritme de visionats ha baixat bastant. Com veureu, s'han vist molts documentals a l'illa últimament, la majoria molt bons i molt recomanables.

Man on Wire (James Marsh, 2008). Documental sobre un funambulista francès amant dels riscos i que un bon dia va sentir la necessitat de caminar per un cable que anés d'una torre bessona a l'altra, fins i tot abans de que aquestes fossin construïdes. La pel·lícula és de molta qualitat, tant pel seu interès com per la manera en què els protagonistes expliquen la història i com estan recreades les escenes. Fins i tot les imatges d'arxiu són de molt bona factura. Val molt la pena, per quedar-te hipnotitzat i al·lucinant amb el que va fer aquest home. 9,5/10

Corazones rebeldes (Young @ Heart) (Stephen Walker, 2007). Documental britànic que ja vam comentar el seu dia aquí a l'illa. Grans protagonistes (en tots els seus sentits) i punts dèbils en alguns aspectes formals. 9,25/10

Estrellas de la Línea (Chema Rodríguez, 2006). Un grup de prostitutes de la Linea (Guatemala) formen un equip de futbol com a via de distracció però també d'unió i expressió. El documental ens explica les dificultats que els planteja la vida a aquest grup de dones, i com són vistes pels altres equips de la competició de futbol sala en què competeixen. El tema és interessant en un principi, tot i que tampoc ofereix moltes sorpreses més enllà del que ens podem imaginar que passarà des del primer moment (quan dic el que passarà, em refereixo a què diran, de què ens parlaran). Té moments durs perquè són vides dures les que viuen aquestes dones, però tampoc trobo que sigui un gran documental, i acaba per fer-se un pèl pesat. 6,75/10

Camino (Javier Fesser, 2008). Fesser deixa enrera la comèdia surrealista i s'apunta al drama fantasiós basant-se en la vida d'una nena de família de l'Opus Dei que mor als 14 anys a causa d'un tumor. El director ens mostra les absurditats i els extrems dels que pertanyen a aquesta organització religiosa, fent arribar a l'espectador a estats de desesperació i fins i tot d'incredulitat davant la possibilitat de que existís i existeixi encara gent amb el coco menjat d'aquesta manera. Fesser traça dos línies d'investigació argumentals paral·leles, la real i la fantasiosa de la petita Camino, que viu en el seu propi univers ajudat per un pare que acaba resultant entranyable entre tant fanatisme. Això sí, a algú li hauria de dir a Fesser que dossifiqui els violins i les casualitats felices; i que remarcant musicalment cada gest, cada acció, el que aconsegueix no és crear emotivitat sinó cansament. Aquest és el gran defecte d'una pel·lícula que, per altra banda, demostra també que el director és un dels grans dominadors de la imatge en el cinema espanyol. Per cert, no hauria estat possible trobar un estoll d'actors infantils que ho fes més bé que aquestos?? 7/10

The Fall: el sueño de Alexandria (Tarsem Singh, 2006). Pel·lícula, ja comentada a l'illa, que es basa en la seva potència visual l'argument de la qual es va desinflant a mesura que avança la cinta. Tot i això i altres carències, li posaré bona nota ja que ens ofereix coses bastant úniques. 8,5/10