Jo també vull explicar coses dolentes de la Renfe vol.1

Els posts que es queixen de la Renfe i el seu servei als soferts passatgers són habituals en el món blogaire. Tot i que ja fa anys que no els pateixo tan constantment com quan agafava el tren un parell de cops a la setmana, m'animo també a penjar algunes experiències, no perquè porti encara l'odi a sobre (al final t'ho agafes amb filosofia), sinó perquè tot lo que sigui criticar-los mai estarà de més.

El que més recordo són aquells divendres i diumenges amb els vagons ben plens de gent, amb una calor insoportable i ànims caldejats amb els revisors, que tenien la valentia de no passar a demanar bitllet quan tots anàvem ben apretats. Es debien voler estalviar les constants queixes de per què no podiem viatjar asseguts. Els grapes (com algú els anomena) que s'atrevien a passar en aquestes condicions, s'atrevien a dir que el billete no le dice que se vaya a sentar.

Ai els revisors, quina colla. N'hi ha que són amables, que et tracten educadament i que si tornes de festa quan ja és de dia et desperten quan arribes a l'estació que et toca baixar. Però quan van els vagons plens pugen els Terminator, autèntics cyborgs carregats de mala llet i insolència, que et desprecien si els ve de gust, sense pensar ni en un moment que part del preu del bitllet va destinat a sustentar econòmicament les seves miserables vides. Els és igual, ells van armats amb la seva màquina de fer forats, el seu bolígraf i la seva màquina expenedora de tiquets amb pantalla tàctil. Són éssers del segle XXIILXXVM immutables a les teves paraules.

Però que siguin éssers del futur no implica que siguin superdesenvolupats intel·lectualment. Al contrari, Renfe ha mostrat sempre signes evidents de certa limitació mental. Sinó, no s'entén que els dies en què tothom sap que hi ha més gent que agafa trens (per exemple, divendres i diumenges a la tarda, per l'afluència massiva d'estudiants pujant i baixant) sigui quan posen menys vagons per tren. I en horaris absolutament surrealistes en què només els més despenjats del territori es dónen cita als regionals o Catalunya Express, en posen el doble.

Això provocava (en la meva època, ara suposo que també) situacions que qui sap si afavorien encara més l'enemistat Reus-Tarragona, ja que vaig viure molts diumenges anant a Barcelona en què els de Reus omplíem els tres vagons del tren i a Tarragona no podia pujar ningú. Quin tipus de titulació tenen la gent de logística de Renfe? Hi ha gent que s'encarregui de distribuir el número de vagons de cada tren? Ho fan amb sortejos? Ho fan amb puteria?

Continuarà...