La veritable història que mai us explicaran sobre A Ciegas / Blindness (Fernando Meirelles, 2008)

Atenció! Que no us enganyin! Aquesta que us porto en exclusiva avui és la veritable història sobre la pel·lícula A ciegas, dirigida per Fernando Meirelles (Ciudad de Dios, El jardinero fiel) i basada en la novel·la Ensayo sobre la ceguera, de José Saramago. Això és tot el que va passar durant l'execució del projecte.

(So de telèfon)
- Digui?
- Fernando? Hola, hola. Què tal? Escolta, què et semblaria rodar una pel·lícula basada en una novel·la de Saramago?
- Vale, de puta mare.
- Pensa que l'autor sempre ha estat molt reaci a que li adaptéssin l'obra, eh?
- Cap problema.

Uns mesos després d'aquesta conversa, tot el set de rodatge estava preparat per començar a treballar. S'havien aconseguit uns quants actors bons (Julianne Moore, Gael García Bernal) i alguns que no ho eren tant (Danny Glover), però s'ensumava en l'ambient que alguna cosa gran sortiria de tot allò.

(So de telèfon)
- Digui?
- Ei escolta, sóc el Fernando, m'ha passat una cosa... pff... bueno, que no puc venir al rodatge.
- Com que no? Però si això està a punt de començar!
- Fes-me un gran favor, si us plau: comença a gravar tu, i jo quan hagi acabat amb lo meu vinc i acabo la feina, d'acord?

Al cap d'unes quantes setmanes, l'equip de rodatge, orfe del seu director, acabava la primera part de la pel·lícula. S'havien descuidat algunes escenes, i d'altres les havien donat per bones a la primera. "A la sala de muntatge, amb quatre brightness i muntatge pim-pam ho arreglarem", va dir algun il·luminat.

- Hola! Ja sóc aquí!
- Hola Fernando, què tal? Com estàs? Bueno, és igual, mira... que ja tenim mitja pel·lícula feta, la primera hora sencera.
- Hostia què bé... a veure, ensenyeu-m'ho.

Al cap d'una llarguíssima hora Fernando Meirelles treia espuma per la boca i estava a punt de quedar-se cec però no per cap epidèmia sinó de l'ensurt. Quina puta merda de primera hora era allò? Per què ningú havia sabut explicar una història? Per què els actors són la merda? Però no hi havia temps de suïcidar-se ni de matar ningú, sinó d'intentar posar remei, així que Fernando Meirelles es va posar mans a la obra i va gravar una segona hora que aconseguiria remuntar el vol de la pel·lícula.

Però ja era massa tard. Havien perdut l'oportunitat de fer algo gran. Però tranquil Meirelles, això ja acostuma a passar últimament.