Hi han setmanes que em fa bastanta mandra escriure aquest post, però per no trencar la ja tradició d'aquest bloq i pensant que potser algú espera fervorosament aquest repàs setmanal (claro, claro), igualment escriuré algunes línies. Això sí, ens ho polirem ràpid.
Per una banda tenim les pel·lícules taquilla, aquesta setmana amb autèntiques barbaritats que agafar amb pinces i guants: Mentiras y gordas (o com fer una pel·lícula amb tots els actors de sèries juvenils de moda i de merda), Confesiones de una compradora compulsiva (veure el trailer és vergonyós per a la condició humana, veure la pel·lícula deu ser un suïcidi moral), Traidor (un thriller policíac amb olor de fotocòpia que tot i això no té males puntuacions) i, atenció, Street Fighter: La leyenda (per si algú se n'havia oblidat de les anteriors perl·lícules, en tornen a fer una altra a veure si la gent torna a picar).
Després tenim aquelles pel·lícules desnutrides però entranyables, de les que se saben poques coses: Retorno a Hansala, Atanarjuat: la leyenda del hombre veloz, Ben X i Animal Channel.
I finalment, les que no sabria on classificarles per enlloc: Un cuento de Navidad (és una valentia estrenar-la a principis de primavera, serà perquè no passi desaparcebut un títol tan sobat) i La vida secreta de las abejas (tu posa a una pel·lícula el títol La vida secreta de algo i ja tens un film que sembla sensible d'entrada).
Si voleu reclamar perquè us ha semblat un repertori pobre, espereu-vos a la setmana que ve. Haureu desitjat no haver trepitjat mai aquesta illa!!
26/03/09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 apreciacions:
Realment unes estrenes de merda. Que vingui Tarantino a salvar-nos, siusplau! Almenys podrem animar el cotarro discutint sobre l'extrema violència.
Jo sí que espero el teu recull semanal, eh? ù.ú Realment, aquesta setmana és una mica... depriment
Markutis: sí, però que no torni el Tarantino de Death Proof, sinó el Tarantino dels anys 90! aquest estiu torna
M.Z.: si si, ja he entrat en l'espiral automàtic d'escriure el post setmanal. ja el faig per inèrcia practicament
Home... Death Proof és un exercici formal bastant xulo. A mi em va entretenir, és clar que jugava amb l'avantatge de no haver pagat entrada perquè la vaig veure a casa. I sí, ja sé que torna aquest estiu. Precisament per això ho comentava. Últimament em desespera comprovar com gairebé tot el que s'estrena són adaptacions de sèries de TV, de còmics i de llibres, remakes o continuacions de sagues més mortes que la carrera de Sharon Stone.
Publica un comentari